Per què una educació viva?

 “Ningú es comporta malament quan se sent bé” potser és una de les frases més conegudes de la psicopedagoga i impulsora de l’educació viva Rebeca Wild.

Cada cop hi ha més moviments de pares i educadors que lluiten per aquest concepte; l’educació viva radica en el que realment necessita la infància i no en el que necessita la societat. Val a dir que m’he decidit a escriure aquest petit resum sobre aquest tema quan l’altre dia passejant pel carrer de la nostra ciutat vaig veure que l’eslògan d’una de les escoles era “educar per l’excel·lència”. En tot cas trobo desafortunat que aquest centre educatiu faci servir aquest lema com a insígnia. Que vol dir excel·lència? si no treus excel·lents ja no pots optar a l’educació? És millor el nen o nena que treu excel·lents? Les polítiques i les pràctiques educatives actuals tenen com a objectiu “generar” individus que produeixin més, més ràpid i millor, no tenen en compte els processos individuals.

Perquè la paraula “Viva”? Tot organisme viu té una estructura interna creada a partir d’uns patrons genètics. I és aquesta estructura interna la que ha de guiar les interaccions amb l’entorn, sobretot en els anys del creixement, per tal que l'organisme es desenvolupi adequadament.

Tot organisme viu no tan sols té l’objectiu d’esdevenir allò que en potència ja és, sinó que també té una tendència a existir dins d’uns paràmetres de benestar i equilibri. I per aconseguir aquest benestar, cal que trobi satisfacció a les seves necessitats internes. Si les pressions externes no permeten això, aleshores l'organisme pot desequilibrar-se a molts nivells: somàtic, emocional, cognitiu, etc.

Quines són les necessitats vitals de la infància que cal doncs respectar segons aquesta manera d’entendre l’educació?

  • La necessitat de protecció i de seguretat: un ambient relaxat, amb presència d’adults disponibles física i emocionalment.
  • La necessitat d’autonomia i exploració: una relació amb l’entorn, amb els objectes i amb els altres guiada des de l’interior, que es manifesta en interessos i processos propis.
  • La necessitat d’autorregulació i de temps per interactuar amb l’entorn i els altres: la possibilitat de cultivar els propis recursos.
  • La necessitat de moviment i de joc espontani: que és el camí que la natura ens ha atorgat per aprehendre l’entorn i crear xarxes neuronals a múltiples nivells.
  • La necessitat de pertinença i de vincles: en primer lloc amb la figura materna, l’entorn familiar més proper i més endavant amb altres grups.
  • La necessitat de ser reconegut com a legítim altre i de ser acceptat i estimat.
  • La necessitat de construir un autoconcepte positiu d’un mateix, a partir de la mirada de l’altre, en primer lloc la dels adults.
  • La necessitat d’autorreallització, la possibilitat de poder desenvolupar totes les potencialitats i dimensions de la persona.
  • La necessitat d’ambients que permetin i facilitin l’aturrrealització, amb la presència d’estímuls i materials adequats.

Els principis de l’educació viva son principalment:

  1. Les relacions humanes des d’una mirada amorosa i sistèmica
    Bàsicament educar i viure és sinònim de relacionar-se. Hom aprèn i creix a través de les relacions amb els altres. Cuidar del desenvolupament d’un nen i acompanyar-lo en el seu procés és sobretot el resultat de tenir cura de les relacions des de l’amor, amb la seva família, amb els altres educadors, amb les criatures i principalment amb un mateix. No es tracta doncs de fer coses amb o per als nens/es, sinó de cultivar una actitud amorosa en les relacions de tal manera que l’ambient que es crea permeti viure una sèrie d’experiències que faciliten la comprensió, el creixement i l’aprenentatge.
  2. L’autonomia i l’autorregulació
    La interacció amb l’entorn i amb els altres parteix d’una necessitat interna de jugar, de descobrir, de conviure i de comunicar-se. Els contextos educatius han de facilitar l’autonomia i la possibilitat de regular els propis processos motrius, emocionals, socials i cognitius.
  3. L’aprenentatge vivencial i actiu
    L’aprenentatge que parteix del propi organisme implica descobrir, tocar, sentir i explorar l’entorn natural i social. És a partir d’aquesta vivència que som capaços de copsar les relacions més profundes de la realitat i edificar un pensament creatiu.
  4. El desenvolupament de la percepció i l'educació emocional
    Els processos educatius s’articulen bàsicament a través de les interaccions amb els altres. La convivència i el creixement humà es basen en la capacitat de percebre el propi estat i necessitats internes i les dels altres. L’acompanyament emocional dels infants requereix d’un ambient amorós i d’una actitud d’escolta, de vincle, d’empatia i de no judici per part dels adults disponibles.
  5. El currículum que es genera en l’acció
    Allò que aprenem és allò que esdevé viu a cada moment per a una persona i un grup. El currículum és la suma de totes aquestes experiències viscudes amb intensitat i implicació.
  6. Els ambients preparats adequats
    El desenvolupament i aprenentatge no és mai un procés lineal i col·lectiu, sinó que segueix un ritme intern i individual. Respectar els processos individuals significa disposar els ambients, els materials i les condicions perquè cada nen/a construeixi els seus aprenentatges diferenciats.

Com a pares, mares i educadors, un cop més, posem la mirada en el que necessiten els infants i no en el necessita la societat de consum i de l’ immediatesa. Escollir escola és interessar-se per quins processos i quines eines es fan servir, i estar d’acord amb la manera d’acompanyar als nens i nenes que es troben en les edats més importants per tal de poder desenvolupar-se com a adults responsables, autònoms i sobretot feliços.

 

Melina Belzunce Martínez

Educadora social i mediadora familiar

melina@actua.cat

 

Notícies relacionades