Educar per protegir

En l’actualitat vivim en un món totalment digital, queden ja poques generacions de persones que no sàpiguen fer sevir les noves tecnologies per relacionar-se, treballar, informar-se, divertir-se o per a realitzar les tasques més quotidianes del seu dia a dia.

L’ús de les noves tecnologies en els més petits obre un debat que genera molta controvèrsia entre els pares i els agents educatius. Negar l’apropament dels més joves a les noves tecnologies els pot evocar a no saber-ne fer un bon ús i no poder adaptar-se als requeriments de diferents situacions en les quals aquestes són presents; els estudis, un lloc de feina, les relacions socials. Aquest impediment per fer servir els nous suports tecnològics els pot deixar orfes digitals i seran més propensos a fer servir de manera poc saludable aquests suports i estaran més exposats als riscos que aquests comporten.

Cal deixar clar que les noves tecnologies són un medi i no una finalitat, per tant hem d’estar atents al contingut dels missatges que es transmeten i no al vehicle. Per tant les noves tecnologies per si soles no són “perilloses” el que és “perillós” és deixar que els nostres fills accedeixin a elles sense una bona educació en valors i sense uns bons hàbits.

Quan parlem d’educació en valors, de què estem parlant?

Quan ens referim a l’educació en valors volem dir com eduquem als nostres fills. Quina escala de valors els transmetem per enfrontar-se a totes les facetes de la seva vida . Si en aquesta transmissió de principis predominen la solidaritat, l’altruisme, el respecte mutu i envers els altres etc, la manera que tindran els nostres fills de fer servir les noves tecnologies serà positiva. D’altra banda cal destacar que els valors es transmeten a través de l’experiència, és a dir, no podem demanar als nostres fills que llegeixin un llibre si a casa no en tenim, o que surtin a jugar al jardí o que facin esport al medi natural si no els oferim sortides d’oci en espais naturals.

He volgut resumir les potencialitats i els riscos de les noves tecnologies audiovisuals i de la comunicació segons la meva experiència amb el treball amb infància i joves:

Accés a les relacions: permeten crear i mantindre relacions socials, a través del mòbil, xarxes socials, xats, correu electrònic.

Reducció de les distancies: una de les potencialitats és que ens permeten comunicar-nos amb persones de tot el món i trencar amb les fronteres.

Identitats falses: un dels perills de cara als menors és que no saben si la identitat de la persona amb qui es comuniquen és real o falsa. Això pot comportar situacions més greus en què adults fan servir identitats de menors per apropar-se als nens i als joves.

Accés als continguts: les noves tecnologies i la televisió permeten un accés senzill i ràpid a molta informació. La majoria d’aquesta informació és una oportunitat per l’educació i l’entreteniment però altres vegades aquests continguts són inadequats per l’edat dels qui accedeixen a ella i no afavoreixen al seu procés de maduració.

La violència: els continguts violents són els que creen més debat i els més analitzats. No esta demostrat que l’observació d’escenes violentes pugui desenvolupar actituds violentes en la vida real de l’espectador menor però si que existeix una dessensibilització i el cultiu de la violència.

Ús o abús: Òbviament abusar de les noves tecnologies pot afavorir diferents conseqüències tant físiques com relacionades amb la maduració i el desenvolupament cognitius. A nivell físic podríem destacar el sedentarisme que podria fomentar l’obesitat infantil, també els problemes de vista o problemes posturals. Si els nens i nenes dediquen moltes hores a estar connectats això significarà que dedicaran menys temps a altres tipus d’oci. D’altra banda les noves tecnologies es caracteritzen per la gran quantitat d’estímuls i la immediatesa de les respostes, un ús abusiu pot afavorir problemes per concentrar-se o pot incidir negativament en processos que requereixen la paciència i l’esforç.

El risc de l’aïllament social: aquest fenomen es pot produir quan les hores de consum de noves tecnologies i pantalles va en detriment del temps dedicat a les relacions socials. O en altres casos les dificultats per relacionar-se són prèvies, i per aquest motiu relacionar-se virtualment esdevé un refugi.

Per tant cal insistir i fer comprendre als pares i educadors que les noves tecnologies audiovisuals i de la comunicació són una eina positiva si la persona que la fa servir té un bon sistema de valors, en tot cas, cal evitar que els més petits hi accedeixin sense filtre de continguts i d’hores.
 

Melina Belzunce Martínez

Educadora Social i Mediadora Familiar

Notícies relacionades