Coses que vaig dir que seguiria fent un cop fos mare VS la realitat

Sóc dona, educadora social, mediadora familiar, empresària, empleada, filla, novia, germana i des de fa 8 mesos sóc Mare.

Aquesta experiència que de bon tros és la més intensa que  he viscut mai, m’ha canviat per dins i per fora, espero que més per dins que per fora. Ho confesso, m’he rigut de les dones que es presenten dient: Hola sóc tal, la mare de tal i després exposen la seva professió. Ara després de 8 mesos el que més sento és que sóc la mare del meu fill, i no em molesta.

Volia compartir amb tothom aquelles coses que vols mantenir i seguir fent quan ets mare però que finalment es fan d’una manera diferent; o aquelles coses que no sabies si fer-les o no, o que mai pensaves que faries. Potser puc ajudar a alguna lectora o lector que esta passant pel mateix moment:

1)L’esport: He sigut sempre “esportista de baix rendiment” que vol dir fer Ioga i anar a córrer i a caminar sovint. Quan el meu fill va fer 3 mesos em vaig agafar un entrenador personal per poder recuperar-me amb rapidesa, des de casa. Vaig fer unes quantes sessions, però quan vaig veure que dormia una mitjana de 4 hores diàries vaig haver de reservar l’energia que destinava en aquelles sessions per no desmallar-me durant el dia. No tinc el cos d’abans però he pensat que pot esperar.

2)El món laboral: Sempre m’he sentit molt orgullosa de la meva professió i he tingut la sort de què reconeguin la meva feina i de poder ocupar un lloc de responsabilitat. El darrer any he participat en un projecte i m’he fet empresària. En la meva fantasia pensava que tindria temps i ganes d’ocupar-me de tot. Finalment he reduït la meva jornada laboral a 5 hores diàries i la veritat és que el meu nou projecte està funcionant gràcies a les meves companyes. No tinc temps i el que tinc el vull dedicar al meu fill, o a el que queda de mi...

Si treballes en el món educatiu de menors, existeix l’efecte “ablandamiento post maternidad”, en el que  passes de donar 3 oportunitats per equivocar-se als nois i noies a donar-los 1  milió, pel fet de pensar, és fill d’algú i podria ser el meu...

3) La Lactància: Quan estava embarassada vaig dir: “si és fàcil ho faré”, no va ser gens fàcil i ho vaig fer. Després vaig dir li donaré 3 mesos, als 3 mesos vaig dir, ” li donaré 6 mesos”, i ara dic: “ no sé com ho faré per deixar el pit”. Sense jutjar ni ofendre a les mares que decideixen no donar el pit, és el que millor protegeix als nadons, no perquè ho digui jo, sinó perquè ho diuen els estudis. Ara bé si no es fa amb “ganes” millor no fer-ho. I en aquest tema que ningú us enredi, feu el que us vingui de gust, perquè per això l’heu parit vosaltres. Si doneu pit, dormireu menys segur.

4)Viatjar: No era una Willy Fog però sí que considero que he viatjat i que vull seguir fent-ho. En tot cas allò que diuen “amb un bebè es pot viatjar igual”,etc. és mentira, de poder es pot fer, però gaudir el que se’n diu gaudir...no gaire, sobretot amb nadons molt petits. Els primers viatges no els aprofites. Després vas coneixent el teu fill i adaptes el viatge. La meva recomanació és no viatjar abans de que tingui 3 mesos o 4.

5)La vida en parella: Quan neix el teu fill, la parella es transforma i pateix un daltabaix que és com un Tsunami, pots sobreviure i sortir-ne reforçat com la família de la peli Lo Impossible o pots morir en l’intent. Ara bé, si et comuniques i t’expliquen que l’hormona que intervé en la lactància és una aniquiladora de la libido sexual femenina i com a dona entens que a la teva parella òbviament no li ha deixat de venir de gust segur que amb molt humor i molt amor es recupera.

6)Maternitat i paternitat al 50%: Si i no. Si dones el pit aquesta premissa es desintegra fins que li deixes de donar el pit. És dur però és així, tu tens la teta i ell no. Ara bé si com a mare dones lloc al pare i procures fomentar el vincle pare fill/a des del principi, et puc assegurar que és una molt bona decisió.

7) Amistats: Curiosament aniràs seleccionant nous cercles d’amics i amigues que tenen fills d’una edat similar al teu nadó. També és un moment de fer noves coneixences i et sorprendràs del vincle que es pot fer amb persones que potser en un principi no et deien res. Els amics de sempre la paraula ja ho diu, són per sempre, però els veuràs menys. És normal.

Resumint, ser mare i pare és una oportunitat per conèixer-se millor i reiventar-se, mesurar els nostres propis límits i posar a prova la vida en parella. Tot el que té de màgic ho té de dur, però crec que els nostres fills poden ser els nostres millors terapeutes.

Notícies relacionades