Maribel Guillamón

1.000 dones assassinades d'ençà que van començar a enregistrar-se les seves morts al 2003, 28 infants assassinats d'ençà que van començar a enregistrar-se al 2013. Aquí sols es comptabilitzen el assassinats íntims, aquells que passen en l’àmbit de la parella o exparella, res es diu de totes aquelles que no van tenir relació prèvia amb l'agressor ni quan les assassinades són prostitutes. La violència masclista mata i molt.

Aquestes son les xifres d'enguany sobre feminicidis (contemplant tots no sols els íntims) segons feninicidio.net:

- Gener:7

Les vacances acostumen a ser el temps més desitjat de l'any, temps de relax, oci i diversió... Però en la violència de gènere passa tot just el contrari. Els mesos estiuencs poden ser insuportables,l es agressions augmenten i la majoria de serveis d'urgències tanquen o estant a mínims. La sensació de solitud pot ser tremenda, doncs t'hi trobes sola en un temps que discorre al ralentí i amb l’absència de molta gent del teu voltant. Costa de creure, oi? Que vulguis que un mes d'agost passi tant ràpid que ni t'assabentis.

Massa sovint veig la palmada a l'esquena als agressors i la sensació d'indefensió i càstig a les víctimes. És el món a l'inrevés aquell que aïlla, castiga, menysprea, dubta i difama una víctima permetent que el seu agressor surti reforçat de les seves accions. Justícia patriarcal és el que majoritàriament veiem en molts casos d'agressions contra les dones.

Ser mare en la nostra societat és molt difícil, força complicat. Les que sou mares ho sabeu. Hem de passar molts obstacles diaris i continus, tenim una base de societat molt masclista que dificulta uns rols més equitatius. Ser mare va vinculat a la sensació de fracàs continu: Faré això bé? I si no ho faig? La interlocució íntima és constant, pesa molt la nostra construcció social.