La política ha de construir noves formes de relació, queden obsoletes aquestes pràctiques poc transparents, de poder, d'imposició, de no respecte... de maltractament. Tota aquesta acció i pensament ancorada durant tants anys està forjada i escrita per homes que sustenten el poder del patriarcat.
A vegades he sentit alguna persona dir: “Com és possible?” Si els joves d'ara tenen molta informació, les dones treballen, han adquirit drets... i un llarg etc. La nostra joventut beu de les nostres fonts, de les mateixes. D'un sistema no igualitari on l'acció i la paraula no va de la mà, on els rols es passen de pares a fills sense ni saber-ho, sense consciència.
Aquest mes de juliol ha transcendit les aproximacions dels partits polítics per crear un pacte d'estat en contra de la violència masclista amb un document consensuat al respecte malgrat que encara no s'ha aprovat per diferents discrepàncies.
Hi han molts tipus de violència contra les dones i aquesta és tan greu i perillosa com la resta. Silenciosa i subtil i moltes vegades normalitzada i justificada. Diríem que son totes aquelles accions o omissions que afecten a l’economia i subsistència de les dones a través de diverses limitacions encaminades a controlar els seus ingressos o a limitar o negar la possibilitat d'obtenir recursos propis.
Comencem amb la calor i amb les festes i concentracions massives en espais públics. Espais on gaudir de la música, els amics, de la temperatura més fresca i espais on moltes dones i homes no perceben per igual la seguretat i el confort. Normalitzem el fet de que concentració comportarà per al col·lectiu femení assetjament o tocaments com si aquest fos un afegit més de la festa; i moltes vegades ho justifiquem per l'alcohol, les drogues...
Les actituds masclistes troben nous mecanismes de control que ofereixen les noves tecnologies. Actituds ja existents, per se, que troben noves vies d'exercir aquest poder sobre l'altre. Les noves tecnologies ofereixen poder espiar a l'altre, saber on va, amb qui, com va vestida, a quina hora, amb qui es relaciona... Un munt d'informació per una persona.
Nadia i Zelmai són la mateixa persona. Nadia Ghulam va néixer a Kabul al 1985; d'aquell país que va conèixer ja no en queda res. Eren pobres però alegres, diu. A l'edat de 8 anys va caure una bomba a casa seva mentre preparaven el té, i aquest no va arribar a la taula... Zelmai, l'únic noi de la família, va morir i ella va patir moltes ferides i cremades. Va sobreviure per la insistència de la seva mare per a ser curada, no calia invertir recursos en algú que estava en coma.
Amelia Tiganus és una jove romanesa que va patir l'explotació sexual durant anys. La noia va venir a Espanya, com moltes altres noies, amb somnis de prosperitat i il·lusió. Va trobar una realitat totalment diferent. Amb 17 anys va ser obligada a practicar sexe per diferents bordells.
S'està debatent aquests dies a la nostra ciutat la creació del tercer pla d'igualtat, amb la particularitat que aquesta vegada està oberta la participació a la ciutadania. Punt interessant al el meu parer ja que poden quedar reflectides les necessitats de col·lectius i particulars.
Aquest diumenge serà Sant Jordi. M'encanta aquest dia, els carrers s'omplen de colors, de gent, de somriures i de tradicions. La llegenda ens diu que el cavaller va salvar la princesa del malvat drac i de la sang d'aquest va brotar un roser de roses vermelles, també la tradició ens diu de regalar roses a les dones i llibres als homes, bellesa i saviesa.
