Fa poc vaig trobar a una dona que feia temps va passar per Noestàsola, al meu “com et trobes?” va respondre, “amb els problemes normals”, no se si arribaré a final de mes, si perdré la feina perqupe estan en reestructuració i un llarg etc., tot el que està passant moltíssima gent, o sigui, problemes normals.
Oprah Winfrey en els Golden Globe de 2018 deia que “el vostre temps s'ha acabat” i ho deia per aquells homes poderosos que han dominat el món. Tan de bo aquest món tan patriarcal deixi pas a un món de cooperació entre iguals. Passos de visibilització i de consciència col·lectiva. Resposta directa a l’“a mi m'ha passat això...”, “ a mi també”.
L'altre dia al bus tenia al costat una dona mirant fixament un catàleg de joguines, anava passant les pagines una a una i encerclant el que l'interessava. Vaig veure bàsicament dos colors, rosa i blau, i vaig veure fotografies de nens amb jocs d'acció i moltes fotografies de nenes en tons roses amb cotxets, nines, rentadores...
Quina és la resposta que ha de mostrar una víctima de violència? En la nostra societat tenim ben interioritzat tant homes com dones el nostre paper, ja s’encarrega aquest imaginari social de recordar-nos-ho dia a dia i minut a minut. Posem el focus en la víctima, com no, ella que s'atreveix a mostrar al món que continua aparentment amb la seva vida, almenys de cara a fora.
El 25 de novembre és el dia en què commemorem de forma internacional l'eliminació de la violència contra la dona. Aquest dia es fan molts actes reivindicatius arreu del món per denunciar-ho i reclamar compromís i accions polítiques en tots els països per aconseguir la seva eradicació.
A vegades, en cercles pròxims, amb la confiança de la intimitat sento dir quin rotllo estar utilitzant contínuament el masculí i el femení, “ridícul”. Fa temps que el llenguatge fa intents de ser més inclusiu i no donar per únic vàlid el masculí genèric.
Hi ha països on es donen de forma recurrent les violacions correctives, dones lesbianes o homes gais son vexats i humiliats amb el fi de canviar la seva orientació sexual. Potser us sona que a Perú hi havien clíniques on s'utilitzava com a eina de tractament, les violacions.
La política ha de construir noves formes de relació, queden obsoletes aquestes pràctiques poc transparents, de poder, d'imposició, de no respecte... de maltractament. Tota aquesta acció i pensament ancorada durant tants anys està forjada i escrita per homes que sustenten el poder del patriarcat.
A vegades he sentit alguna persona dir: “Com és possible?” Si els joves d'ara tenen molta informació, les dones treballen, han adquirit drets... i un llarg etc. La nostra joventut beu de les nostres fonts, de les mateixes. D'un sistema no igualitari on l'acció i la paraula no va de la mà, on els rols es passen de pares a fills sense ni saber-ho, sense consciència.
Aquest mes de juliol ha transcendit les aproximacions dels partits polítics per crear un pacte d'estat en contra de la violència masclista amb un document consensuat al respecte malgrat que encara no s'ha aprovat per diferents discrepàncies.
