Violència econòmica

Hi han molts tipus de violència contra les dones i aquesta és tan greu i perillosa com la resta. Silenciosa i subtil i moltes vegades normalitzada i justificada. Diríem que son totes aquelles accions o omissions que afecten a l’economia i subsistència de les dones a través de diverses limitacions encaminades a controlar els seus ingressos o a limitar o negar la possibilitat d'obtenir recursos propis.

Et sona fort?

Es molt comú en gran part de les dones que hem viscut violència física i psicològica. Sí, fins hi tot les dones que hem sustentat econòmicament a la família, les proveïdores.

L'abusador pot ser el proveïdor o no, és igual; ell es creurà amb el dret de gestionar, administrar i dir on van destinades les partides econòmiques, sustentat pel seu poder i control gestor dirà sense consensuar si et pots comprar unes mitges, és l'amo absolut i així ho deixa ben clar a la parella.

I com t'he dit no te res a veure amb si porta diners a casa o no. Si no els porta et dirà repetidament que per treballar per res, no val la pena, que ningú reconeix les grans capacitats que tant sols ell disposa, que per quatre duros millor quedar-se a casa... Tu, clar, quan tornis hauràs de fer totes les tasques de la llar, doncs et correspon a tu i solament a tu.

He conegut a diverses dones amb homes proveïdors. No et confonguis,tot és d’ell. Els diners que ell guanya són d'ell i dins de la seva generositat els podrà compartir o no. Amo de tot. Així t’ho farà sentir, no serveix que tu t'ocupis de la llar dels fills a temps complert, això no té valor, se’ls passa totalment per alt, no mereix cap reconeixement, és totalment invisible. Et donarà els diners amb comptagotes. Fa poc una dona m'explicava que es trobava en una situació de pidolaire a casa seva per comprar menjar i que era summament vergonyós i humiliant. Ella no disposava de cap targeta de crèdit i la parella li subministrava poc a poc els diners i ella havia de justificar tot, clar està.

Com donar plena confiança a la parella? La dona no està a l'altura i l'han de guiar i administrar doncs aquesta no en sap d'economia, la infantilitzen. Elles no saben i aquests tipus d'homes les han de guiar però tot pel be familiar i el de elles, no faltaria més.

La violència econòmica moltes vegades està justificada pels rols socials i, malgrat que l'home sigui proveïdor o no, sí que serà sempre administrador i gestor, inclús dins del discurs de moltes dones.

Dones que han deixat de treballar o estudiar perquè no calia, no et preocupis “ja m'ocupo jo”, estrenyent així alts graus de dependència. Doncs la immensa tasca domèstica no ha estat reconeguda com un gran treball que es el que es.

Eduquem als nostres fills i filles, l’educació és la base per canviar les coses. Eduquem-los en el respecte, en el consens. Una parella sana comparteix l'administració de recursos, consensua, cada un té llibertat d'acció i no està supeditat a l'administració de l'altre.

Si et sona el que has llegit, busca ajuda, el que vius té nom, violència.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades