Què fer?

Moltes vegades pensem que la violència de gènere ens agafa molt lluny, tant lluny que no existeix a les nostres vides. Permet que ho dubti. Aquesta xacra ens envolta, tant i tant que les nostres antenes moltes vegades ni la detecten, passa inadvertida sense fer soroll i de puntetes. La normalitzem i la justifiquem i podem pensar que es un assumpte privat, que no va amb nosaltres que per què ficar-nos en merdes que no et demanen...

Encara recordo la frase d'una veïna meva dient-me “vaig pensar que et matava” al sentir crits, cops i plors. Aquell dia em vaig salvar, no em va llençar per la finestra com volia ni em va arribar a escanyar com intentava tantes vegades i el meu coll quedava marcat. Aquell dia no va ser últim però això la meva veina ni jo ho sabiem. Al sentir-la com parlava amb mi del que havia sentit se'm va gelar la sang i no vaig poder dir res, ella no va fer res, va escoltar i prou. Ara, amb temps de distància i molt de treball de recuperació i el que encara queda, et puc dir:

Estimada veïna,

quan sentis que hi ha alguna persona en situació de perill, actua, doncs la seva vida pot còrrer perill. Truca a la policia, als Mossos, no dubtis. No correspon a l'espai privat d'una parella, és cosa de tots nosaltres. El teu silenci et fa còmplice, jo no puc respondre als crits, estic tant i tant a sota terra que no tinc capacitat de resposta, et necessito. Necessito que siguis la meva veu, jo no m'atreveixo ni ha donar un pas però si tu truques es pot iniciar un procés en què tot l'infern que estic pasant s’aturi.

Moltes gràcies per la teva atenció.

Quan et vingui alguna dona i t'expliqui situacions de violència, escolta-la, segurament necessita descarregar tot allò que té a dins i l'angoixa. No la jutgis, els procesos de violència són molt complicats i llargs, mai es comença amb una bofetada, sempre és molt subtil i un treball que emmaranya contínuament la víctima. Les seves capacitats estant totalment adormides i necessita molta ajuda. Llegeix sobre el tema, segurament et cauran molts esteriotips o mites que creies.

Sé que és difícil la situació de qui escolta, seéque surt ràpid el judici, però aquest no ajuda sinó que ensorra i fa sentir més culpable. Així que et demano que si vols ajudar, escoltis sense jutjar, sense donar consells, doncs la dona en aquesta situació no podrà complir les teves espectatives i s'allunyarà de tu perquè es sentira més culpable encara. Intenta que no s'aïlli més encara, doncs la violència sempre cursa amb aïllament, no s'explica no es diu.

Acompanya-la a demanar ajuda. Tots els municipis disposen de suports en la màteria amb personal especialitzat, allà us podran asesorar de què fer i els pasos a seguir. Són situacions complicades on es necessita l'ajuda de professionals, assesorar-se no significa denunciar, diga-li moltes vegades doncs té molta por a fer aquest pas. Ves amb ella, et necessita.

Pensa que en aquesta vida ninguna persona està excent de res i algun dia et pot tocar a tu o a alguna persona que estimes i voldràs que s'actui.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades