Punt i seguit

El passat 8 de març els carrers es van omplir més que altres anys que jo recordi, costava caminar però invadia molta sensació d'unió amb les milers de dones que estàvem allà. Dones de totes les edats, moltes molt joves, cosa que omple d'orgull, i moltes dones grans reivindicant les mancances aturades en el temps.

I ara què? Doncs a continuar, fins que es resolguin les discriminacions, les desigualtats, les violències fins que no quedi res d'aquest sistema injust.

Aplica-ho en el teu àmbit, no importa del que sigui, en tot el que facis. Però per a això col·loca't les ulleres de la igualtat, les que desterren prejudicis fundats en estereotips masclistes. Interioritza i reflexiona sobre això; moltes vegades anem reproduint conductes sense pensar. “És el que es fa, tothom ho fa així. És l'ordre natural...” No hi ha cap ordre natural que es basi en la discriminació i sofriment d'un grup. Així que reflexiona sobre quins aspectes pots canviar en el teu món. Sé que és un treball continu i que moltes vegades et pots sorprendre del que descobreixis però posar consciència ja és un primer pas.

Cap persona està exempta, totes hem de fer aquest acte d'humilitat, de replantejar-nos que la cosa no funciona i que cal adoptar mesures valentes. En l’àmbit de violència, és el que em toca, necessitem mesures urgents, no apedaçats plens de bones intencions que no arriben. Promeses que no es poden portar a terme perquè no hi han recursos. Potser moltes persones poden pensar que tot està resolt i que el pacte d'estat funciona i s'ha desplegat a tot arreu, doncs no. No, ja ens agradaria. Necessitem mesures reals, de les que es puguin portar a terme si no serveix, volem realitat. Perquè el que sí és real és que moltes dones són assassinades o violentades i també els seus fills i filles. Això sí que és realitat. I que les violències masclistes no sols assassinen el cos sinó també la ment, deixant moltes seqüeles psicològiques i físiques.

Així que si la teva paraula no va acompanyada de l'acció necessària per al canvi, a mi no em serveix. Perquè les bones paraules tenen poc recorregut i les cames molt curtes quan no es sustenten en accions reals correctores. Siguis dona o home, t'importa. Et toqui o no, t'importa. Doncs tu formes part d'un món ple de desigualats i el teu gra de sorra és necessari per crear un de més just.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades