De llegendes i tradicions

Aquest diumenge serà Sant Jordi. M'encanta aquest dia, els carrers s'omplen de colors, de gent, de somriures i de tradicions. La llegenda ens diu que el cavaller va salvar la princesa del malvat drac i de la sang d'aquest va brotar un roser de roses vermelles, també la tradició ens diu de regalar roses a les dones i llibres als homes, bellesa i saviesa.

He sentit moltes històries de famílies on es potenciava a les noies els aspectes domèstics i als nois l'accés a la cultura, quantes dones van quedar atrapades en somnis d'arribar a estudiar alguna carrera, quantes vocacions frustrades... Avui en dia, a la nostra part del món, tant de bo fos així a tot arreu, les noies tenen accés a la cultura i fins i tot ens pot semblar estrany que no fos així però assolir nivells acadèmics no ens fa indemnes a reproduir conductes masclistes. Bevem de les seves fonts des que naixem i ja no ens resulten estranyes algunes senyals d'alarma que no hauríem de deixar passar. Tenim tant interioritzat que en l'amor tot s’hi val que no importa el sofriment, ni el divorci d'una mateixa: és igual, no importa que l'altre no em respecti; és igual, jo sé que l'amor triomfarà perquè així acaben quasi totes les bones pel·lícules que veig i, en aquest imaginari, espero, molt quieta, que aquell cavaller vingui i em salvi. No exagero, tant de bo, heu sentit alguna conversa d'adolescents sobre el tema d'amor? La majoria de les que jo he sentit, les noies continuen pensant que si els nois volen saber on són, amb qui i com van vestides són senyals irrefutables d'amor, no surt de les seves boques la paraula control. És igual que les truquin contínuament, elles tenen interioritzat que els gels són bons i que en l'amor tot si val. Comencen les seves primeres relacions sent molt joves i amb escasses nocions de l'aspecte emocional, dels límits, de l'autoestima... Molts d'ells tenen interioritzat que han de controlar “el que és seu”, que poden tenir moltes relacions paral·leles però, compte, les noies que fan conductes similars que els nois són taxades pels dos sexes de “guarres”. Així ho diuen, utilitzen aquesta paraula per descriure el que molts d'ells fan sense qüestionar-se.

Deconstruir estereotips, perquè aquests impregnen la nostra cultura i fa que la nostra societat sigui desigual i malalta. Abordar les nostres tradicions amb mirada de perspectiva de gènere, que aquestes ens serveixen per establir diàlegs, comunicació i qüestionaments que ens serveixin a tots plegats per créixer en relacions sanes.

Revisem-nos, cap persona està lliure de reproduir actituds i conductes sexistes, eduquem-nos per educar, així podrem canviar les coses. Potser penses que això no va amb tu, que tu ja eduques al teu fill i filla d'una manera igualitària, et felicito, llavors, primer per tenir consciència del problema i segon per fer accions per canviar les coses.

Algunes parelles pensen que no donant o potenciant joguines masclistes ja n’hi ha prou, o no utilitzant el rosa i el blau com diferenciador de sexe. Però jo crec que va més enllà, va en qüestió d'actitud, del que no dic sinó del que jo faig. D'allò que moltes vegades tenim interferències entre el pensament i l'acció, ha de veure amb la coherència. Si veig que la meva mare em consola sempre, està atenta a les meves necessitats, es nodridora i el meu pare s’asseu a veure la tele mentre la meva mare, a part de treballar fora de casa, sempre està a la cuina, no em caldrà paraules, interioritzaré.

Si la meva mare te una relació tòxica amb el meu pare, de submissió, humiliació, poder, control..., no em caldran paraules, interioritzaré.

De res servirà que a les nostres filles i fills els hi diguem que han de tenir respecte pels altres si nosaltres no ho fem, si no ens cuidem, respectem i posem límits a l'abús.

Per Sant Jordi t'esperem al carrer, en la paradeta de sensibilització contra violència de gènere de Noestàsola. Ens acompanyes a canviar les coses?

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades