Lisa

Lisa és una preciosa gata de 8 anys, fa poc una dona de Noestasola la va adoptar, sincronitats de la vida...Venia d'una llar amb una història molt dura i trista. La seva companya humana va ser assassinada a Barcelona a conseqüència de l’enorme pallissa que un desanimat maltractador li va ocasionar. Ella, ferida de mort va buscar sense parar abans d'anar a l'hospital una associació que li garantís que la seva amiga peluda estaria ben cuidada. Al cap de tres dies va morir.

La violència de gènere està plagada de maltractament animal. Moltes dones us explicarien com els nostres animals són apallissats, vexats i assassinats. És una forma més de controlar la família, la dona i els fills, de manipular-los i silenciar-los, de dir qui mana, qui castiga.

Moltes dones es neguen a anar a cases d'acollida perquè allà els hi neguen l'accés. S'estimen més quedar-se que deixar-los en mans violentes. Als maltractadors els hi encanta exercir aquest poder, observar la mirada d'uns ulls aterrats, malgrat que aquests siguin els dels seus fills, no importa.

Fa poc una dona m'explicava com la gossa tremolava quan veia..., millor dit, quan sentia per l'escala que s'apropava el maltractador. Les dues tremolaven de por. Una altra fa poc em deia com davant d'una nena de 10 anys havia ofegat el seu estimat conill porquí (cobaya).

Qualsevol forma és útil per incrementar el poder, el control, per donar por i per sotmetre, i el maltractador ho aconsegueix. Sap perfectament el que fa, el pitjor és que és conscient plenament del dany que provoca però no li importa, està per sobre i els altres estan molt i molt per sota d'ell. Clar està que només afecta a la seva família perquè per als altres és un tipus encantador que inclús pot ser un gran defensor dels drets humans i animals.

Els maltractadors acostumen a tenir una doble forma de fer, la íntima és cruel, despiadada, terrible. L'altra, la de fora, ofereix una cara impostada. Podrà ser encantador, amable, servicial, generós... Potser si t'assabentes que maltracta a la seva família, diguis “ai, no és possible! Si és molt bona persona”. Acostumem a veure als altres amb la nostra mirada. Costa creure que el que tu no faries, l'altre sigui capaç de fer-ho i més encara si l'altre creiem és un amic. Però és així, en la meva història personal i en la de tantes dones que he parlat sempre és així, doble cara.

A l'abril del 2016 a Villena (Alacant) és va celebrar el I Congres de protecció animal, sent pioner a Europa. Allà van debatre moltes coses en referència als animals i, entre elles, aquesta, la protecció també a aquests animals que estan en una casa de risc, que formen part d'una unitat familiar i han de ser contemplats com a tal, com éssers que senten, tal com són.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades