Invisibles

Noemí* tenia un any quan va ser assassinada el 3 de febrer d'enguany. El seu pare es va llançar amb ella per la finestra de l'hospital La Paz on la nena estava ingressada, no li va preguntar si volia seguir-lo. A Noemí, la mare, li va dir: “Et donaré on més et fa mal…” I tant que li va donar on més mal feia, volia matar-la a traves de la filla, castigar-la, com acostuma a passar en homes agressors.

A Noemí, el seu pare li va arrencar la vida, ella ja no podrà gaudir de les primeres passes ni d'aquell vestit que tant li agradava ni res que una nena pugui gaudir. Ella del seu pare esperava amor, cura i protecció; què trist que algú que ha contribuït a la teva vida te l'arrenqui, que trist i perillós que algú pensi que la vida dels fills o la de la seva parella és seva, que té el poder de desfer-la quan vulgui..!

Des del 2013 fins ara han sigut assassinats a mans dels pares 22 menors, nens i nenes que ja no podran veure el sol ni la pluja ni res de res... 22 vides esbiaixades a mans d'assassins, i infinitat de vides més trencades de mares i familiars que dia a dia es preguntaran per què?

Vides invisibles, així és la vida de la nostra canalla, de les filles i fills que creixen en llars on hi ha violència de gènere, no compten, el seu patiment no compta, no es destinen partides pressupostàries per atendre el seu patiment, veuen cada dia com el seu pare maltracta la seva mare però no són víctimes de violència i, llavors, no tenen plans específics per ser atesos. Se sap que han conviscut amb violència i, per tant, interioritzaran patrons de submissió o agressivitat. Ells i elles són utilitzats com a moneda de canvi, per fer mal a la mare a traves del que més estima. Ells no perden el poder ni el control malgrat la separació, les mares continuen patint, perquè saben que sense cap escrúpol ells continuaran manipulant i mentint. I les nostres lleis tampoc ens són favorables, doncs un pare que hagi exercit violència contra la mare té, sobretot, el dret d'exercir les visites, de ser model de pare, de punt de referència. Però quin tipus de model és el que pega, insulta, vexa..? És aquest un model sa?

Ells i elles són invisibles doncs abans que res està que el seu pare faci de “pare”, allò gravat a la memòria, allò sense paraula i pura emoció aflorirà perquè sempre aflora el patiment, allò no reconduït per professionals es reproduirà perquè no hi haurà models referencials sans.

No deixem que els nostres infants siguin invisibles, cuidem-los, són el nostre futur. Invertim en model sans, en establir límits, en saber reconèixer l'abús ,en educar-nos per educar, en garantir una societat lliure de desigualtats, on les nenes, on els nens creixin sans, feliços i lliures.

* Noemí és el nom de la mare, el de la nena no ha transcendit però era a la mare a qui anava dirigit el càstig, el control absolut. Et prenc el que més estimes i et trenco la vida.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàssola

Notícies relacionades