La graduació de les ulleres

Totes les persones portem unes ulleres a sobre, a part de les físiques si es necessiten és clar, portem ulleres per enfocar el món, la nostra realitat, als altres... Ampliar o no el nostre camp visual sols depèn de nosaltres. Potser no volem veure més enllà d'un pam, potser pensem que el pam que veiem és el mateix que els següents pams o potser ja m'està bé veure només això perquè és la meva zona de confort.

Penso que la vida ens porta a estar amb les ulleres invisibles amb continu enfocament i això em porta a observar realitats i necessitats diferents.

Aquest novembre passat es va inaugurar el primer Congrés Feminista Romaní. Gitanes en la seva gran part reivindicaven diferències culturals i aspectes socials que no tenien res a veure amb el feminisme estàndard, aquell de la dona blanca i classe mitja en la seva majoria. Una de les coses que deien era que fan moltes coses per nosaltres però sense comptar amb nosaltres. Cert, tendim a fer polítiques socials sense tenir en compte també l'opinió de les persones a qui va dirigida, pensant que allò és el que voldran perquè és el que vol la majoria de gent.

Elles, a part de viure també totes les violències que vivim la resta, tenen les afegides per ètnia, per prejudicis, per no contemplar les seves pròpies idiosincràsies com a poble. A l’igual que les feministes negres reivindicaven diferents mirades del feminisme. Perquè aquest parlava com si totes les dones fóssim blanques i d'una classe mitjana.

“Es que a cas jo no sóc dona?”, deien les feministes negres quan als autobusos hi havia rètols ben visibles per alertar als negres que no seguessin. Cal dir que els homes, blancs, clar, s'aixecaven en quan veien una dona, blanca, clar. Ajustem les nostres ulleres de forma contínua, així veurem més enllà del pam. El que a mi em representa potser a tu no.

Les gitanes definien el feminisme romaní com “el que surt de dins, de la lluita d'unes dones i homes gitanos per donar als seus descendents les oportunitats que ells i elles no van tenir”. “Res a veure amb el feminisme blanc”, van dir.

El món sempre ha necessitat tenir unes ulleres ben netes i preparades per l'enfocament continu, només depèn de nosaltres.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades