Dia de la dona

L’ONU va instaurar a l'any 1975 la commemoració del dia internacional de la dona el 8 de març com a dia de reflexió i conscienciació de les desigualtats en drets de les dones arreu del món.

Prèviament van haver moltes manifestacions del malestar. Referent al tema laboral, algunes dones al 1857 van sortir als carrers de l'època industrial per denunciar la precarietat del sector tèxtil, més endavant al 1909 es van reivindicar als Estats Units el primer dia nacional de la dona amb seguiment a Nova York i Chicago. A Europa la reivindicació va arribar al 1910 i a Espanya es creu que al 1936. Als inicis eren reivindicacions del paper de la dona treballadora (fora del domicili) però l’ONU va declarar el 8 de març com a dia internacional de la dona.

Aquest dia commemorem que 146 treballadores del món tèxtil van morir en un incendi en la fàbrica de Triangle Shirtwaist de Nova York, dones joves, pobres, immigrants en majoria que no van poder sortir perquè els amos havien tancat les portes de sortida. Això va provocar la indignació popular, canvis legislatius i la creació del sindicat internacional de dones treballadores del tèxtil. Els passos endavant són fruit del treball reivindicatiu continu de milers de dones i alguns homes que veien i continuen veient la necessitat de fer canvis estructurals en les nostres societats. Els canvis, les millores i les igualtats no depenen de l'atzar ni de l'empatia qui ostenta els privilegis sinó de la contínua exposició de les desigualtats, de la denúncia dels privilegis vers les mancances dels altres, de la disposició ferma que s'ha de defensar el que és just, que és feina de tots plegats, de la dona que ho pateix i dels que ho veuen i ho permeten no fent res.

Falta moltíssim camí, tant que angoixa bastant. Algunes persones diuen pas a pas però costa quan el dret més vital, la vida, es trepitjat sense pietat. Costa veure quan arreu del món les dones i els infants són utilitzats contínuament, com dones són esterilitzades contra la seva voluntat per ser pobres i camperoles, com són violades, segrestades, mutilades... Silenciades. No puc deixar de pensar que un món que permet tot això és un món malalt. Un món que no té en compte a les dones no es vàlid.

Ahir va ser 8 de març i com tots els anys els carrers es van omplir de dones i alguns homes que reivindiquem els drets, denunciem les desigualtats i els abusos i que volem un món més just per tots. Cal portar tots els dies el 8 de març a la nostra mirada, a la nostra acció contínua perquè ,sols sent conscients que hi ha mancances, es podran millorar les coses; sols sent conscients que el que passa en el meu món m'importa i, per tant, haig de reaccionar per canviar al menys en el meu entorn diari, no ens excusem dient que això afecta als altres, que això es feina dels altres. La millora d'aquest món depèn de cada persona, cadascú aporta i la suma pot portar els canvis necessaris perquè algun dia no parlem del 8 de març.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades