Connectar

Fa poc vaig trobar a una dona que feia temps va passar per Noestàsola, al meu “com et trobes?” va respondre, “amb els problemes normals”, no se si arribaré a final de mes, si perdré la feina perqupe estan en reestructuració i un llarg etc., tot el que està passant moltíssima gent, o sigui, problemes normals. I benvinguts siguin sols els “problemes normals”, sortosament, els altres problemes, aquells associats a l’etapa de violència masclista havien donat pas als comuns.

Em va comentar com tornava a gaudir de petits moments, un cafè amb les amigues, una passejada amb el seu gos, comprar-se aquella brusa... I vaig recordar una paraula que fa poc vaig descobrir, ikigai. Els japonesos l'utilitzen per referir-se a allò que val la pena viure, allò que et fa vibrar i viure plenament, el que dóna sentit a la vida. Cada persona té el seu, cal endinsar-se ben dintre per descobrir-ho, per coneixer-te. No cal que te’n vagis a Calcuta per ajudar ni que creuis el món per buscar-lo, està dins teu, remena. Potser el teu és aquella passejada diària, ajudar els altres, estimar els animals... Allò que et permeti connectar amb la vida, allò que et faci il·lusionar-te per un nou dia.

En l’etapa de violència és perd l'ikigai, la connexió interna, es perd gaudir del que abans t'agradava i entres en una llarga fase d'automatismes i amnèsia dels sentits. Moltes de les dones que he conegut en aquesta fase perden el seu propi sentit d'autoconfiança i força, sols per elles ja no val la pena lluitar. Aquí és important treure el que sigui per tornar a recuperar la força adormida, normalment quan hi ha fills aquests es converteixen en un poderós ikigai. Passar per una situació de violència masclista et marca, et sensibilitza i et proporciona una antena invisible per detectar coses que abans passaven per alt.

Et descobreixes o redescobreixes, prens consciència de la importància de dedicar-te temps, de fer-te la teva millor amiga, doncs amb tota seguretat l’única persona que està segura passarà la resta de la teva vida amb tu, ets tu. De la importància de compartir moments. D'estimar-te, de desaprendre patrons d'estimació que fan mal, d'aprendre que en l’amor no s'hi val tot i aquell que fa mal no és amor. De dir prou als abusos, de no diluir-te en la parella, doncs estar amb algú no significa divorciar-se d'una mateixa, d'implicar-te doncs la mirada ja no pot ser la mateixa.

La dona que vaig trobar l'altre dia, la que tenia problemes “normals”, havia trobat el seu ikigai, m'ho va dir la brillantor dels seus ulls.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades