El cicle de la violència

Matilde ha sigut la primera dona assassinada del 2017 i al cap de poc hi ha hagut una altra dona de la qual no ha transcendit el seu nom. Vides trencades per assassins masclistes que les consideraven objectes de la seva propietat, com tenir desitjos i idees diferents de l'amo i senyor? Com gosar a dir prou?

Dones brillants, vàlides i amb moltes capacitats que ja no podran transmetre. Dones que segurament pensaven que podien amb amor canviar el comportament violent de les seves parelles, dones que potser minvaven l'estat de risc en el qual es trobaven, perquè des de dins tendim a relativitzar la gravetat dels fets, a justificar i a normalitzar situacions extremes. Paraules com “no ho tornaré a fer”, “amb el que jo t'estimo..” o “si em deixes em suïcidaré” encara ressonen a la meva memòria. I sí, jo, com tantes altres dones, ho creiem... Creiem que per amor una persona canvia, creiem que si fèiem una cosa o una altra aquella persona no es comportaria així, crèiem que nosaltres teníem la capacitat de fer canviar; i no, no funciona així, perquè no hi ha cap cosa que facis o deixis de fer perquè aquesta persona deixi de comportar-se així, no depèn de tu sinó de l'altre.

He vist moltes dones que malgrat tot volen cuidar l'agressor, que malgrat tot tenen l'obligació moral d'estar al seu costat, perquè pensen que sense elles no se'n sortiran. Dones brillants en gàbies on els ulls irradien tanta tristesa que fa molt de mal. Dones que senten que això no és vida i volen sortir-se'n però tornen i retornen amb l'agressor. Potser us pregunteu per què no se'n van? Què fan allà? Per què aguanten això? Les dones no són agredides contínuament de la mateixa forma, no ho aguantarien, s'alternen fases de tensió i relaxació amb una extrema confusió mental, culpabilització i paralització.

Leonore Walker, piscòloga especialitzada en violència de gènere, ens explica per què la dona no reacciona en aquestes situacions. Va identificar tres fases en el que va anomenar el cicle de la violència.

En la primera, hi ha una acumulació de la tensió, on hi han crits i insults. La víctima ho relativitza pensant que ha tingut un mal dia, que ha begut, que té problemes a la feina... La víctima pensa que està en la seva mà que ell es comporti d'aquesta manera.

Segona fase, explosió de la tensió. Aquí es produeixen agressions físiques, psicològiques, sexuals... La víctima, moltes vegades, queda paralitzada, no s'ho pot creure, acostuma a passar temps fins que ho explica a algú.

Tercera fase, lluna de mel. Aquí l'agressor es mostra amable, penedit; moltes vegades jura i perjura que no ho tornarà a fer, aquí és fàcil que la dona pensi que ha sigut un episodi esporàdic i que ha de continuar amb la relació. El cicle es repeteix una i una altra vegada i moltes vegades ometent la tercera fase. Conec una dona que la seva parella va trigar 30 anys en passar de la primera fase a la segona, 30 anys d'insults, vexacions i control; la pallissa va ser brutal.

Si pateixes una situació violenta busca ajuda, t'asseguro que allò no és vida. Si coneixes d'algú del teu voltant assessora’t del que pots fer, una escolta amable sense judici t'asseguro que ajuda molt.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàssola

Notícies relacionades