Maria Dolors Renau

Guerres i dones

Extraordinari el llibre de Svetlana Alexiévitch. Darrere del títol La guerra no té rostre de dona, la premi Nobel realitza un treball inèdit en el terreny de la dolorosa relació entre les dones i la guerra.

Parlar de guerres

Malauradament les guerres, és a dir, l’ús de la violència tecnificada, legalitzada, industrialitzada i beneïda pels governants, continuen formant part de la nostra vida, directa o indirectament. La guerra civil nostra va marcar el destí dels nostres avis, pares i el nostre. Les guerres actuals properes o llunyanes marcaran la dels nostres fills i nets...

La madrastra ( una rondalla per a grans i petits...)

Quan va néixer i li van posar Europa, era molt maca, de galtes rodones i somriure obert. En créixer i començar a viure com una jove, es va vestir amb uns quants vestits guardats de feia temps que duien etiquetes clares: igualtat, llibertat, fraternitat. Diuen que elles van salvar el mon dels grans desastres, de les catastròfiques experiències anteriors. Esperançada, confiada en la vida, disposada a ajudar els més indefensos va treballar de valent. Tothom desitjava seure a la seva taula, compartir el menjar, les discussions.

Intentem no molestar-nos

En el nostre món occidental tenim legalment garantida la llibertat d’expressió que ens serveix per expressar i dir allò que pensem i sentim  públicament, així com ho fem en la vida privada. I és en aquesta comparació, en aquest paral·lelisme, on trobem alguna resposta als diversos malestars que s’han creat darrerament amb motiu de manifestacions públiques de tipus artístic i humorístic.

No ens distraguem tant

Aquests últims mesos  som molts els  ciutadans que estem submergits en una mena de constant agitació (o millor, mini-agitació) política, degut a les situacions noves, inexplorades fins ara, ençà de les últimes i penúltimes eleccions. El que passa mes enllà dels Pirineus, malgrat el seu gran pes en la nostra vida econòmica i política, sembla transcórrer a milers de kilòmetres : tant ocupats estem en  comprendre, assimilar i pair aquesta mena de tsunami polític que ens ocupa.

No tinguis por

No giris el rostre, no tinguis por

 

No et tapis les orelles amb els dits

Quan sentis com tremola el sostre  

Amb el retrunyen proper dels canons ,  

La Cosa

La Cosa (amb majúscules) ha entrat a les nostres vides d’una forma progressiva. Amb un aspecte de total innocència ha fet el seu camí vestida amb un llenguatge civilitzat i ha entrat carregada, nodrida, ben nodrida, de moltes i pregones emocions. Per això s’ha engreixat tant. Les emocions costen d’encarrilar bé i van ocupant cada cop més espai.

Sobre records i memòria

La memòria col·lectiva i la personal tenen -en el seu funcionament- certs trets en comú. Persones i comunitats portem, de vegades arrosseguem, una càrrega de passat que ens explica i que emprem per justificar, sovint, la nostra conducta present. Disposem per explicar-nos i definir-nos, tant personal com en l’àmbit de lo públic d’una mena de clixés, de fotos fixes, del que ha estat el nostre passat.

Sobre el sofriment humà

Part del sofriment humà es evitable. No hi ha cap qüestió més urgent que evitar-lo. I res més digne que treballar per a la seva disminució. Sovint he pensat que de dol ens hauríem de vestir cada dia al veure tant patiment arreu, expressat sota vestits i formes tant diverses que salta corrent d’un país a l’altre, que es produeix tant a l’interior de les llars com a les platges properes.

Qui roba?

Unes frases encertades corren per facebook i tweets aquests dies que diuen: El qui ens roba es d’aquí i ric. No es l’immigrant i pobre. Aquestes poques paraules surten al pas, s’avancen i alhora responen a un corrent d’opinió que ha anat apareixent a mesura que l’anomenada “crisi migratòria” ha mostrat la seva envergadura humana i social.

Pàgines

Subscribe to Maria Dolors Renau