Xarxes? Sí, però...

En un dels actes d’aquesta anòmala campanya que arrossega feixugament el greu pes de tot el que ens ha passat els darrers mesos i el que encara està passant, un orador va dir quelcom que val la pena recordar: avui en dia, la campanya de veritat ja no es fa en els mítings es fa en els mitjans de comunicació i a les xarxes socials. I aquesta encertada frase fa pensar en la petita, minúscula si es vol, part de responsabilitat personal que tots tenim en el moment d’emprar les xarxes socials. Sigui Twitter, Facebook, Whatsapp, mails o el que sigui, des de fa ja uns quants mesos –aquests que ens pesen com lloses, tant col·lectiva com personalment– les xarxes s’han convertit en protagonistes. Responsables de contactes i des-contactes, de proclames, mentides i veritats, de notícies i fabulacions, de records actualitzats del passat i de pronòstics catastrofistes que alerten i arriben a fer por a uns i altres. Però el que amoïna més és la lleugeresa amb què gent assenyada (i potser tots plegats) ajudem i fem circular informacions, comentaris de tot tipus. No sembla que tinguem prou consciencia que –en un sentit o altre– estem col·laborant a la confusió i la desconfiança. Com si no fóssim responsables de la nostra veu. Potser no diríem o reproduiríem el mateix en veu alta, donant la cara, potser es massa fàcil fer “clic”? Potser confiem massa en el que ens arriba, sobretot si està d’acord amb el que pensem i sentim? Potser no som prou conscients que contribuïm a difondre alguna falsedat? Hem pensat que és una responsabilitat personal també això de produir o reproduir missatges, imatges..? Malauradament sabem ara ja que hi ha molts experts en crear falsedats, mentides, exageracions, confusions. Es veu que a molts els interessa. I és aquí quan penso que és bo prendre algunes mesures abans de produir o reproduir missatges.

Cada un de nosaltres és responsable del que fa i diu. I és per això que faig tres propostes per aquells que volen exercir la seva ciutadania de forma ètica:

- En primer lloc: Cal evitar insultar o menystenir. Fonamental. Oi que això no ho faríem, en principi, davant la persona concreta a qui li dirigim l’insult?

- En segon lloc: Cal aturar-se a conèixer l’origen de la notícia o el missatge i la seva actualitat. Sovint es donen com a actuals notícies de fa anys, maquillades i posades al dia.

- En tercer lloc: Pels que pensem que la política està necessitada de diàleg, paraules i respecte, pensar i decidir si una comunicació determinada ajuda o no a construir política en el seu sentit més noble. Si ajuda a dialogar o es fa servir com un roc més que va a la cara de l’altre; si col·labora a construir o a destruir. Si va aixecant murs i crispació entre la ciutadania o si bé obre camins per poder solucionar una situació tant complexa i difícil com la que estem vivint.

I sinó, sempre queda una solució: Esborrar-se i escoltar Bach o Mozart.

Mª Dolors Renau, psicòloga, escriptora i política

Notícies relacionades