Una trituradora a la cuina

Uns quants varen posar en marxa una trituradora, esmicoladora que tallava i encara talla molt finet. L'han anat instal·lant, peça per peça, ben llustrosa i polida, amb colors brillants i estels guia cap al futur a la cuina més important de la ciutadania: la que alimenta la quotidianitat de tots plegats.

Primer va triturar, amb altres ingredients i espècies afegides, Convergència i Unió, després va escapçar un bon tros del PSC que és sempre molt sensible, després Iniciativa, després els Comuns. Tant sols ha deixat sencers els dos aliments més durs i resistents. Seguint el seu camí va fer a miques les Lleis comunes, les Institucions catalanes, el Parlament fins arribar als Ajuntaments. I mentre els responsables de la Gran Màquina estaven distrets, no escoltaven el soroll, no veien res o deien que tot plegat era tant sols música celestial d’uns quants arreplegats.

Però la trituradora seguia fent la seva feina en la vida de la gent. Ha triturat, amistats, família, converses... de forma obsessiva, sense parar. Potser per por, desorientació i incredulitat, com una addicció hem anat seguint tots la seva feina i els ensurts i alegries de bona part de la ciutadania. I quan la Gran Màquina ha volgut intervenir resulta que ho ha fet passejant, com en una processó, el Sant Cristo Gros, a cops de basto i de presó i ha deixat molta gent molt disgustada. I la Gran Màquina ha dit que manava ella. I la trituradora, molt enfadada, ha començat a trinxar als mateixos que l'havien posat en marxa i cada un ha fet el que bonament podia fer en aquest cas: marxar, quedar-se, arrepentir-se, dient que havien fet servir la trituradora sense prou oli ni prou ben assentada en la seva base com per aguantar la sotragada.

I molta gent s'ha quedat bocabadada, desconcertada al veure tanta carn de bona qualitat, tant ben cuita i ben alimentada feta a miques, a punt de convertir-se en croquetes (barrejant diversos elements que en principi no lliguen) o mandonguilles... I ara estem aquí, a la cuina intentant treure algun aliment comestible del que queda després de que s'hagi triturat gaire be tot el que era triturable.

I vist el que ha passat, uns quants que, amb basarda, la veiem moure's sense bons tècnics de control o enginyers capaços, ens preguntem si no hi havia una altra manera de cuinar, encara que fos més a poc a poc, amb el foc menys abrandat per poder convidar a taula als que volguessin, mai obligant. I servir un menjar bo per tothom, sense presses i fer-ho amb estovalles compartides i ben planxades.

Vet aquí que hem de veure com ho fem ara per reenganxar, soldar, totes les miques i destrosses d'aquesta trituradora que, com un tsunami, s’ha endut tantes cases, amistats, institucions per davant. És el que ens caldrà fer ara durant una bona temporada.

Millor no emprar trituradores a la cuina política. Fan de molt mal manegar, sinó ho fa una persona o persones molt expertes. I no se sap fins on arriben.

Maria Dolors Renau, psicòloga, escriptora i política

Notícies relacionades