Qui roba?

Unes frases encertades corren per facebook i tweets aquests dies que diuen: El qui ens roba es d’aquí i ric. No es l’immigrant i pobre. Aquestes poques paraules surten al pas, s’avancen i alhora responen a un corrent d’opinió que ha anat apareixent a mesura que l’anomenada “crisi migratòria” ha mostrat la seva envergadura humana i social. Una envergadura que al començament els Estats de la Unió Europea han contemplat amb certa indiferència o, en alguns casos amb decidit rebuig, mostrant així el rostre mes inhòspit, i alhora mes amnèsic de la Unió. Les protestes, accions i malestars de la ciutadania i d’importants ciutats que han posat el crit al cel han anat canviant les respostes oficials que han anat mostrant-se més acollidores i respectuoses amb els Convenis i compromisos internacionals adquirits.

Les frases que inicien aquesta reflexió tenen, doncs, un missió alhora de recordatori i i de prevenció. Perquè a mes del rebuig “organitzat” i formalitzat d’alguns governs, dels moviments xenòfobs presents a tota Europa (alguns amb bones perspectives electorals), s’escampen missatges informals, rumors i creences que poden fer creure que les dificultats venen causades pels de “ fora”. Mentre, els grans co-responsables tant polítics com econòmics de les guerres als països d’origen i de la nostra crisi econòmica i social –que tantes dificultats han causat a la ciutadania- queden amagats mentre s’acusa les mateixes víctimes, d’aquí i d’allà, de causar tots els mals.

El discurs és senzill, un clàssic en el pensament populista: ara hi haurà un altre cap de turc al que atribuir les dificultats i les desigualtats; els causants seran els immigrants, els de fora. Com sempre. Cal saber-ho i estar preparats. Nosaltres ja tenim els nostres propis delinqüents: alguns son catalans de pro, de barretina, blancs, catòlics i benestants... I han fet més mal que tots els top-mantes junts o els hipotètics jihadistes entre els refugiats.

Una i moltes vegades haurem de recordar la frase inicial per aturar el risc que la bona, decent, humanitària resposta de bona part de la ciutadania no es vagi malmetent, enredada per discursos interessats en mantenir els privilegis de sempre, en passar les culpes a les víctimes i a destruir els sentiments de solidaritat enfront de desastres humanitaris com l’actual. Solidaritat que ens manté com a humans.

Maria Dolors Renau

Psicòloga, escriptora i política

Notícies relacionades