Publicitat

No tinguis por

No giris el rostre, no tinguis por

No et tapis les orelles amb els dits

Quan sentis com tremola el sostre  

Amb el retrunyen proper dels canons ,  

l’esglai esmolat dels crits

i els xiscles de les sirenes.. 

No giris el rostre, no tinguis por

No et tapis els ulls amb els dits

Quan vegis córrer les dones

Amb parracs i llot per vestits.

I  llàgrimes al rostre dels homes

amb trossos d’infant sobre el pit,

Ho se: tens els peus cansats i a les mans balbes

hi duus pilotes, baldufes i joguines  

enlloc de bombes pistoles i dagues

I a la boca, en lloc de brams de guerra,

t’hi creixen versos cançons i paraules...

No llencis per la finestra aquest, el teu tresor

No temis l’escomesa del patiment de l’altre .

No t’ennuegaran les seves llàgrimes

No s’aturaran els batecs del teu cor.

Dibuixa amb les mans bressols pels orfes

tancats en gàbies de filferro.

o llençats, cucs petits, sobre la sorra.

Posa els teus gastats palmells

sobre els ulls esbatanats  

d’aquests infants perduts  

que estrenen així vida, terror i pell.

Potser aleshores, mirada, oïda i tacte,

com aigua tossuda i mansa 

 vagi filtrant la sorra del desert

i hi faci créixer plantes, flors i arbres, 

que acompanyin, càlids estels,

el seu llarg camí fins a les barques.  

I la incerta mar els dugui, per fi,

a una amorosa platja

I a les fronteres,

la tranquil·la insistència de l’aigua

rosegui, pacient, filferros i tanques

I esberli qualsevol mur

i sense cap recança

les amputades mans dels orfes

de les runes en facin cases.

que aixopluguin vides noves

vides altres.

I  les cendres de tants focs assaonin

oliveres que cridin als quatre vents

tant sols la violència es muda

volem pau, compassió i paraules

No tinguis por..

Deixa el sofriment assaonar la teva casa.

Maria Dolors Renau

Psicòloga, escriptora i política

Sant Cugat , agost –setembre  15

Recordant les paraules de Hanna Arendt sobre la violència

Notícies relacionades