No tinguis por

No giris el rostre, no tinguis por

No et tapis les orelles amb els dits

Quan sentis com tremola el sostre  

Amb el retrunyen proper dels canons ,  

l’esglai esmolat dels crits

i els xiscles de les sirenes.. 

No giris el rostre, no tinguis por

No et tapis els ulls amb els dits

Quan vegis córrer les dones

Amb parracs i llot per vestits.

I  llàgrimes al rostre dels homes

amb trossos d’infant sobre el pit,

Ho se: tens els peus cansats i a les mans balbes

hi duus pilotes, baldufes i joguines  

enlloc de bombes pistoles i dagues

I a la boca, en lloc de brams de guerra,

t’hi creixen versos cançons i paraules...

No llencis per la finestra aquest, el teu tresor

No temis l’escomesa del patiment de l’altre .

No t’ennuegaran les seves llàgrimes

No s’aturaran els batecs del teu cor.

Dibuixa amb les mans bressols pels orfes

tancats en gàbies de filferro.

o llençats, cucs petits, sobre la sorra.

Posa els teus gastats palmells

sobre els ulls esbatanats  

d’aquests infants perduts  

que estrenen així vida, terror i pell.

Potser aleshores, mirada, oïda i tacte,

com aigua tossuda i mansa 

 vagi filtrant la sorra del desert

i hi faci créixer plantes, flors i arbres, 

que acompanyin, càlids estels,

el seu llarg camí fins a les barques.  

I la incerta mar els dugui, per fi,

a una amorosa platja

I a les fronteres,

la tranquil·la insistència de l’aigua

rosegui, pacient, filferros i tanques

I esberli qualsevol mur

i sense cap recança

les amputades mans dels orfes

de les runes en facin cases.

que aixopluguin vides noves

vides altres.

I  les cendres de tants focs assaonin

oliveres que cridin als quatre vents

tant sols la violència es muda

volem pau, compassió i paraules

No tinguis por..

Deixa el sofriment assaonar la teva casa.

Maria Dolors Renau

Psicòloga, escriptora i política

Sant Cugat , agost –setembre  15

Recordant les paraules de Hanna Arendt sobre la violència

Notícies relacionades