Mortes o senzilles?

Recordeu aquell disbarat de cançó que deia “antes muerta que sencilla” ? Un escàndol, una lletra que cap mare hauria d’haver tolerat. Però, en canvi, va gaudir d’una gran popularitat. Erotitzar, aprincesar i ensenyorar nenes (ja no parlem de casar-les, que aquest és un altre i més greu drama) és cosa antiga. Però ara sembla que l’erotització ens arriba molt influïda per les modes que ens venen d’Amèrica, on s’organitzen concursos de nenes “boniques”. I aquest costum està practicant-se cada cop més. I les empreses, les corporacions de la moda i la bellesa busquen nínxols, espais nous que, a casa nostra, no han estat degudament explotats d’acord amb l’avidesa incontrolable dels mercats.

Perquè d’això es tracta: recolzant-se en la natural tendència a la imitació dels menuts respecte als pares o als adults, en la complaença d’aquest en veure’s retratats en els petits i en la gracia que sol acompanyar-los, a determinades edats els pares s’hi apunten. Moguts per l’afany de notorietat que les televisions i els mitjans proporcionen –i que poden acabar donant calerons– sobretot a través dels realitys, concursos o programes de promoció individual. Els mercats de la bellesa, de roba, maquillatges, perfums, perruqueries, joies... es llencen a expandir-se arreu del món i cada cop més en edats més primerenques. I això es transforma en una erotització prematura sobre ot de les nenes.

I té conseqüències. Elles no estan desenvolupades encara. La intel·ligència, però sobretot els sentiments i el que és més important, la consciencia d’elles mateixes, la seva autoestima s’està construint. I una erotització forçada, l’ autoestima, la valoració que fan d’elles mateixes, es va lligant a la seva capacitat de seducció, no a través de la seva intel·ligència o valentia o bondat o desig de saber o capacitats de treballar i compartir (les virtuts que calen per esdevenir una dona valuosa i útil) sinó que s’anirà conformant segons el grau d’atracció sexualitzada, de seducció que sigui capaç d’oferir i de despertar en els altres. Estarà així ben preparada per a un futur on l’espera com a fita important agradar l’altre, seduir-lo eròticament. Estem construint noves geishas? Res a veure amb altres campanyes que ens recorden que les dones i bones nenes seran o poden ser científiques, matemàtiques arquitectes, escriptores ,físiques escultores, empresàries i ministres... (moltes d’elles més o menys maques i atractives com ho poden ser els homes) però que actuen i es valoren per una tasca ben diferent del aspecte físic i de la capacitat de seduir.

A la comercialització del cos de la dona s’hi suma amb força el de les nenes. És que el mercat mai en té prou. És que no veiem quines en són les conseqüències? I moltes famílies no tan sols en son còmplices sinó que creuen que aquesta és una bona manera de millorar la situació actual i futura dels seus fills.

Hi ha molt a rumiar. Mai més “antes muerta que sencilla”. Res de mortes. Vives i intel·ligents les volem.

Mª Dolors Renau, psicòloga, escriptora i política

Notícies relacionades