La mala cara d’Europa...

Els mitjans de comunicació - que s’aprimen molt durant les vacances, just al revés del que passa a les persones - ens mostren darrerament una Europa amb molt mala cara. Tant aviat veiem vaixells carregats amb gent que ha tingut la sort de ser recollida, com restes de naufragi, persones ofegades prop de les illes gregues o les costes italianes. I fronteres, com la de Macedònia, on s’acumula gent espaordida que fuig de guerres veïnes nostres, persones que s’empenyen en entrar en llocs on - se suposa - seran almenys momentàniament acollits. Els infants dormen exhaustes als braços de dones exhaustes... Difícil de mirar, difícil de comprendre, difícil d’acceptar... És vergonyós el que estem fent i permetent.

Europa i els països que la composen maltracten els  desvalguts que busquen refugi... Com en d’altres ocasions a la història sembla que la solució policial, els murs o la força bruta han de donar sortida a una situació que quelcom té a veure amb Europa i la seva història, amb  els errors, omissions i oblits comesos envers el veïnatge des de fa anys, o com a mínim a la mala gestió dels conflictes de països propers... La situació actual és la imatge d’un gran fracàs: no solament de l’atenció humanitària i de la política d’asil. Sinó el fracàs d’una Europa que va perdent vitalitat democràtica i humanitària, un gran  fracàs polític.. Curiosament: al mateix país, Grècia, al que se li està exigint tants sacrificis en nom dels “ deutes”, és el que mes desemparat es troba en front dels migrants  també desesperats que arriben, o no, a les seves costes .

No hi ha cap proporció, cap equilibri acceptable entre la importància que es dona al “cobrament del deute” i la que s’atribueix al “desastre humanitari”. No es despleguen ni una tercera part dels esforços, energies, trobades, debats i negociacions que s’empren per assegurar el cobrament del deute grec i protegir els bancs europeus.

No estem en front d’una “crisi grega”  sinó d’una crisi de la “política europea”, del model d’Europa que estem construint, de com ens relacionem entre els membres i amb els altres països, de quin valor donem o altre model econòmic, al valor que atribuïm al dret als drets humans fonamentals, a què vol dir “ciutadania”... Europa fa molt mala cara. Cal que retrobi els trets esperançadors de quan va néixer.

Maria Dolors Renau

Psicòloga, escriptora i política

Notícies relacionades