Llogar? Comprar?

No parlem ni de pisos ni de cases. Sinó de ventres de dones, que es lloguen durant una temporada – la que dura l'embaràs - a canvi d'una retribució pactada. Segurament aquest lloguer resulta car als Estats Units (malgrat que, suposem, depèn del grau de necessitat de la persona que lloga la seva matriu...) i deu resultar molt més econòmic a l'Índia, on la vida, tota ella, resulta incomparablement més barata: en tots dos països aquesta és una pràctica legal.

No ho és a casa nostra gràcies a una legislació que, en aquest aspecte i amb d'altres relacionats amb els Drets Humans Fonamentals, els últims governs progressistes es varen preocupar de protegir. Malgrat això, com aquell qui res, suaument, i, per la via, per exemple, d'algunes sèries de televisió es va difonent la idea de que aquesta és una possibilitat de tenir fills per aquelles persones o parelles que així ho desitgen.

Sortosament acaba d'aparèixer un Manifest, signat per filòsofes de la talla de Victòria Camps i Amèlia Valcárcel, per Juristes reconegudes, per nombroses associacions de dones i homes defensors dels Drets humans, que obren el debat públic d'una forma contundent. El títol del manifest és ben explícit: No somos vasijas (terme de difícil traducció en la nostra llengua..., potser “contenidors"? “recipients"?…)

Un Manifest que està escampant-se per tota Europa i que expressa la creixent preocupació en front d'una pràctica que te molt a veure amb dues qüestions fonamentals per a tothom: d’una banda, ve a sumar-se a la progressiva mercantilització dels cossos relacionada, entre altres molts aspectes amb la compra de parts del cos d'aquells que estan en situació de gran necessitat parts destinades a transplantaments: el que anomenem "tràfic d’òrgans". O s’assembla a la venda – tant propera al esclavatge – d'infants pel tràfic sexual o als matrimonis de nenes a canvi d’uns quants bous ...

I, per altre banda, accentua el persistent discurs sobre les dones considerades com a instruments per a "contenir" els futurs humans. Els ventres, com incubadores que funcionen al marge de l'ésser humà complet que és tota persona... Es per això, que el manifest es recolza sobre aquest principi fonament en tots els inestables però persistents progressos de la Humanitat: els Drets Humans Fonamentals, de tota persona, drets sempre amenaçats i en el cos de les dones, molt mes exposats, a la mercantilització, a l'esclavatge i a la cosificació.

 

Benvingut aquest Manifest .

Maria Dolors Renau

Psicòloga, escriptora i política

Notícies relacionades