La Cosa

La Cosa (amb majúscules) ha entrat a les nostres vides d’una forma progressiva. Amb un aspecte de total innocència ha fet el seu camí vestida amb un llenguatge civilitzat i ha entrat carregada, nodrida, ben nodrida, de moltes i pregones emocions. Per això s’ha engreixat tant. Les emocions costen d’encarrilar bé i van ocupant cada cop més espai. La Cosa ja està instal·lada al nostre medi quotidià; i en qualsevol moment del dia i en mig de qualsevol activitat pot fer la seva aparició: de vegades, amb bons modus demana permís per entrar; de vegades irromp amb brusquedat enmig d’una conversa amistosa; de vegades entra per la finestra des del carrer o s’instal·la a la saleta a través de la televisió o te la trobes de bon matí a l’hora del cafè a la taula del costat. O al forn, fent la cua. Té mil maneres de fer-se present. De forma que ara , malgrat que el seu aspecte innocent ja la tenim arreu... Fins aquí, encara. El pitjor és quan apareix, primer discretament, tremolosa i educada entre riures i bromes en les converses dels amics de tota la vida. Sense saber ni com ni perquè, es fa la mestressa de la conversa, seu a la cadira del centre, entre nosaltres i el que es pitjor, s’enfila a sobre la taula i vol dirigir el cotarro. Però on la seva presència resulta realment molesta des del primer plat és a l’hora de dinar en família. La Cosa, com que sap que ocupa molt espai; i que és capaç de tapar totes les altres converses i fer estralls en la vida emocional dels membres de la família, pot preferir  transformar-se en una mena de núvol tòxic que embolcalla d’un silenci preventiu la gent que s’estima i es necessita cada dia. Però el seu caràcter gasós no deixa d’estar present i desprèn, lentament, un cert aire asfixiant que a poc a poc enrareix l’aire. Inclús, pot ser que arribi a liquar-se, i el que es pitjor, es torni, així de cop, en una massa sòlida, potent, amb textura de roca que pot caure en mig de la sopera o de les postres i faci que a tothom li agafi la pressa per  marxar sense fer el cafè ni la xerrada final. Algunes famílies han fet un pacte de silenci sobre la Cosa; també hi ha amics de tota la vida que continuen veient-se amb la condició- explicita  o implícita- de mantenir la Cosa a les fronteres del pensament de cada un, rere els murs d’allò que no es converteix en paraules....La Cosa ens ha atrapat a tots i de la mateixa manera que esperem l’estiu perquè la grip deixi de fer els seus estralls, esperem que redueixi una mica el seu volum, deixi d’estar present arreu, s’encarrilin les emocions que la sustenten i puguem tornar a parlar de mil coses sense haver d’emprar la prudència entre els amics i familiars. Mentrestant, ens cal vacunar-nos ben vacunats, evitar la seva presència en els refugis dels afectes personals i mirar de protegir la nostra salut mental i col·lectiva ocupant-nos també dels mil altres problemes que subsisteixen amagats i retardats per l’actual situació.

Perquè hi ha vida més enllà de la Cosa.

Notícies relacionades