Sobre guerres i comunicació

El periodista Eduard Sanjuán ha viscut de prop molts conflictes armats arreu del mon i ha intentat sempre informar amb honestedat.  Les reflexions que segueixen  tenen el seu origen en la Conferència, plena de vida, d’informació i d’intel·ligència que va fer el dia 11 de Juny per presentar el Curs d’estiu de la Universitat de la Pau d’enguany, a Sant Cugat. Moltes qüestions varen quedar  obertes: qüestions relacionades -en tant que ciutadans- amb els conflictes armats o potencialment violents que avui dia voregen la nostra més o menys commocionada Europa - conflictes que coneixem a traves dels mitjans de comunicació.

Avui en dia, es diu, tant sols existeix allò que apareix als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Per tant es bo rebre informació, la més ajustada possible dels conflictes i violències que s’estan produint en aquest mon globalitzat nostre. El que no es veu ni escolta, és com si no existís... Però la primera qüestió que ens podem plantejar té a veure amb l’efectivitat, en quan a presa de consciència col·lectiva, de tanta informació. Sembla que tant sols son “notícia” els conflictes quan exhibeixen els seus aspectes més sagnants. I quan més paorosos semblen, just ara, quan  les guerres semblen esparses, esmicolades i estretament trenades per múltiples factors d’ordre global. Inassolibles. I ens podem preguntar si aquest tipus de notícia no contribueix a augmentar els sentiments  d’impotència, de desànim en front dels grans poders ocults que ho maneguen tot. Si aquest tipus de comunicació, en definitiva, no afavoreix el sentiment d’impotència, i com a sistema defensiu, no augmenta la indiferència, l’arronsament d’espatlles en front allò que ens depassa sobre el que resulta inútil voler actuar des de la nostra petitesa.

I en canvi hauria de ser notícia també tot el que està fent la ciutadania arreu  no solament per resistir - que ja és molt-  sinó per trencar dinàmiques enquistades que necessàriament acaben en enfrontaments. Perquè hi ha moltes persones, grups, organitzacions de tot tipus que treballen en aquest sentit. I això no s’explica. No és “noticia”. No es parla de les accions positives de tanta gent anònima que s’organitza, ajuda, col·labora, treballa, mou des de baix.  I sovint eficaçment canvia coses. Potser tant sols en les noticies referides als àmbits locals apareixen les accions petites – anodines, però capaces de produir canvis .

Cal ensenyar, mostrar el que es pot fer, mantenir l’esperança en el poder de l’acció conjunta... Els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat en aquest terreny. I poden col·laborar a que la ciutadania sigui cada cop més activa, més responsable de les qüestions que afecten la vida col·lectiva. Es tracta en definitiva d’apropar-nos al sofriment humà sense que aquest coneixement ens paralitzi. 

Maria Dolors Renau

Psicòloga, escriptora i política

Notícies relacionades