Celebrem el 8 de març

Difícils moments per les nostres societats: les desigualtats augmenten, el malestar psíquic de moltes persones creix i se suma a un gran desconcert moral, a un gran descontent difós contra tot allò establert que no sabem si es podrà encarrilar bé o ens fera descarrilar buscant solucions simplistes, aparentment salvadores. És en aquest context que un any més arriba el 8 de març, el dia internacional de la Dona treballadora. O de la Dona. Perquè el primer que ens preguntem és quan ha sigut que les dones no han treballat?

És fonamental tenir ben present com i sota quins relats o disfresses les desigualtats que afecten el conjunt de la societat resulten ser especialment punyents per a les dones, la meitat de la ciutadania. Cada època té la seva pròpia manera d’intentar perpetuar la supremacia del discurs i l’organització patriarcal de la vida. El que ens passa a les dones respon al que passa per bé i per mal al conjunt de la societat. Amb l’agreujant que, hereus d’una cultura llargament patriarcal, les dones resulten ser més afectades per les situacions injustes i d’explotació. No cal recordar el nombre de víctimes de violència, les desigualtats salarials, la manca de recursos per les tasques de la cura. I avui amb el capitalisme desfermat el domini pren també forma de mercantilització de la vida personal, de la vida íntima i del cos de la dona, com és el cas –per posar tant sols dos exemples– del lloguer de ventres i la tracta per a la prostitució. I alhora en cada època apareixen respostes específiques contra les diverses formes d’explotació i discriminació. I per avançar en el reconeixement dels drets de les dones en tant que Drets Humans. Hi ha milers de raons per protestar, exigir canvis... I el 8 de març acumula tota mena d’actes de protesta, reivindicació, vagues i manifestacions ben justificades.

Però hi ha una altra manera de celebrar-ho, mirant l’altra cara de la moneda. Mirant i celebrant la vida i el valor constant de les dones. Posant de relleu el paper fonamental –malgrat hagi estat silenciat i desvaloritzat– que juguen i han jugat les dones no solament en la construcció, preservació de la vida biològica que és fonamental, sinó en tot l’entramat de la quotidianitat, i de la vida comunitària, en la de les arts i la ciència, en la literatura i la filosofia, en la cerca de la justícia i la pau, en la lluita política... Amb moltes dificultats, però, arreu han estat i estant lluitant pels seus Drets Humans. Una lluita incruenta, on paradoxalment no s’ha vessat ni una gota de sang. Una lluita que no és violenta i ha anat fent una mica més vivible l’existència no solament de la mitat de la humanitat, sinó del conjunt de les societats. Un treball, una lluita que indueix molts homes a replantejar-se el model de virilitat sobre el que s’han construït. I que els diu que ara també és el seu moment si volem una vida col·lectiva més humana.

Celebrem el treball, l’esforç i el saber de les dones. I volem fer pública la seva imprescindible tasca que sosté la vida i el món.

Maria Dolors Renau, psicòloga, escriptora i política

Notícies relacionades