A favor de la política

Aquest últims dies, sembla que no es parli d’altra cosa. Amb més o menys seny –més menys que més– es parla en els bars, en els taxis, per la ràdio i la tele del que està succeint en aquest assumpte del nou govern a Espanya. El que més em sobta no és que se’n parli; això pot ser un bon senyal, sinó en el com, en el to pujat que s’empra arreu i que es fa més palès en els mitjans de comunicació social i en el mateix Congrés dels Diputats. Com si darrerament anéssim perdent els modus que tant necessaris són arreu, i més en política. Fa la impressió que tothom pot agredir, insultar i, sobretot, establir una diferencia clara entre els meus i els altres, que solen correspondre als bons i dolents de les mes clàssiques pel·lícules de pistolers.

Sé de la duresa de la vida política tal com la practiquem. No és un terreny propici a la amabilitat, a la capacitat de comprensió, malgrat els bons moments que compartir tasques comunes i uns certs principis comporta. Però, mes enllà de les ambicions personals, dels interessos grossos que tots sabem que intenten controlar tot el que és controlable, crec en la necessitat i en la dignitat de la tasca política. Com a fita, la política es planteja els assumptes col·lectius. I com a eines, empra la paraula, el diàleg, el debat de diverses propostes, l’única manera d’evitar respostes violentes i destructives. I no veig per què s'ha d'adjudicar als polítics, com a persones, altres dolenteries, defectes i males intencions que les que animen les conductes de molts homes i dones tinguin o no tinguin poder, sigui en una associació de veïns, en la universitat, en un club de futbol o en un negoci familiar.

Es fàcil i comprensible el desprestigi polític. Massa casos escandalosos de corrupció, de trencament de les regles de joc, de profits il·lícits que com una pluja constant, cauen sobre nosaltres dia si dia també. Però aquest fet que està demanant noves lleis, aplicació rigorosa de les mateixes i una vigilància constant no invalida ni la funció política ni a la majoria els seus representants. La majoria amb conductes ètiques inqüestionables. Hauríem, a més, de saber diferenciar el que son postures diverses enfront de les qüestions comunes i, per tant, discutibles i respectables, de les conductes reprovables. I no generalitzar les desqualificacions globals ni els insults.

Com sovint s’ha dit, la situació política i social arreu és complexa perquè el món està canviant acceleradament i es fa complex. Si es mira des d'aquesta alçada, les conductes lesives personals han de ser reprovades, evidentment. Però la generalització de les desqualificacions constants no solament no és justa amb la realitat sinó que actuen com un verí que pot acabar per ofegar la nostra vida comuna i les institucions que la representen.

Maria Dolors Renau, psicòloga, escriptora i política

Notícies relacionades