Torre Negra: castiguem a Núñez o a Sant Cugat?

No, no patiu que no faré un panegíric de l’imperi Núñez i Navarro. No ho mereix. Tampoc trobareu en les properes línies ni una sola paraula que posi en qüestió la necessitat de salvaguardar el que avui està sense construir més enllà de l’Avinguda de les Corts Catalanes, el Pla del Vinyet o el Carrer de Llaceres.

Qui no em coneix hauria de saber que he dedicat moltes hores de la meva vida a intentar ajudar a resoldre el conflicte històric de la protecció màxima del Parc Natural de Collserola i, en particular, de la Torre Negra. I res no ha fet canviar el meu parer.

Fa unes setmanes publicàvem un reportatge en aquest mitjà sobre la història de l’afer Torre Negra. Un cúmul de despropòsits jurídics, urbanístics i polítics que li han costat a la ciutat un munt de diners en costes judicials i despatxos d’advocats. És cert que tot això no passaria si la propietat dels terrenys no volgués treure’n un rendiment econòmic. Un rendiment, a més, que segons els alcaldes dels darrers dos mandats, l’haguessin pogut extreure en altres àmbits de nou creixement de la ciutat.

S’ha demanat que es declari a Núñez i Navarro, el major propietari de la zona amb un 56% dels terrenys, “persona non grata” a Sant Cugat. En aquest ple, la CUP – PC volia tornar-ho a demanar i ignoro perquè al final no ho fa. Suposo que per qüestions jurídiques, com sempre. Però, és l’únic que ho mereix?. És l’únic que està pledejant per aquest mateix tema amb l’ajuntament? A qui va comprar aquests terrenys? Qui li va vendre, què pensava quan ho va fer? Que hi plantaria faves?

Anem més enllà però. Perquè no vull pas criticar la proposta que es fa contra aquest constructor, ni molt menys. El 1976 es va aprovar el PGM que ordena urbanísticament, encara avui, la nostra ciutat, com la resta de ciutats metropolitanes, Collserola inclosa. En 40 anys no s’ha estat capaç de canviar aquest planejament urbanístic, malgrat els importants canvis que han hagut en les prioritats ambientals, socials, econòmiques, culturals i polítiques. O no!. Perquè una cosa és el que es diu i una altra és el que es fa. Responsable: tothom!, tots els colors que han manat a l’Àrea Metropolitana i a la Generalitat.

 

Segona consideració: sobre el valor ambiental de la Torre Negra. Algú dubta que la Torre Negra el té? És evident! Justament l’espai d’unió entre la plana i la vall, els torrents, el continu urbà, com no ha de tenir valor ambiental?. Quina bestiesa!. Però, és clar, si els primers que no l’inclouen en el Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del 88 van ser la Corporació Metropolitana i el Consorci del Parc mala peça al teler. I encara avui no hi és.

I pel que fa al Parc Natural de Collserola: Fins el 2010, a les acaballes del tripartit i “amb el cos calent”. I no cal que expliqui el que va costar que hi entrés aquest àmbit i Can Busquets. Amb aquest panorama què volem que pensi un jutge del Suprem?. Abans he dit que no volia que es construís res més enllà del Carrer Llaceres i ho penso així. Perquè tenia el mateix valor el que avui és la Costa del Golf que el que hi ha a l’esquerra de l’Arrabassada anant cap a Barcelona. Però sembla que pels governs convergents de torn això no era així. També ho explicàvem en aquest mitjà.

Per aquest motiu arriba un moment que segons quines actituds em fan angúnia. De la “qüestió” se n’han fet fins i tot rètols de propaganda electoral: “Hem salvat la Torre Negra” deien en una campanya qui ha governat la ciutat els darrers 29 anys. I aquestes darreres setmanes ja ha estat el súmmum, amb “memes” de responsables polítics celebrant la supressió del Vial de Cornisa “perquè ja hi ha vies alternatives” o afirmant que “la sentència del Suprem no canvia res, Torre Negra és una prioritat per Convergència”. La ciutadania mereix que es resolgui aquesta situació el més aviat possible. I que es faci amb responsabilitat i preservant l’espai completament. Però ho deia Tarradellas i tenia molta raó, “en política es pot fer tot menys el ridícul”.

Notícies relacionades