Superman Calvet

En època com estem de debat de polítiques de gènere, de conciliació del temps de treball i d’horaris, a Sant Cugat trobo que amb l’entrada del nou Govern de la Generalitat hem perdut una gran ocasió de demostrar que aquí també ens ho creiem. La decisió per part del tinent d’alcalde de Territori i Mobilitat del nostre ajuntament, Damià Calvet, de compatibilitzar aquest càrrec amb el de director del Institut Català del Sòl (INCASOL) no em sembla oportuna i plantejaré algunes consideracions.

La primera d’elles és que contradiu les afirmacions de la pròpia alcaldessa Mercè Conesa el mes de juny quan va afirmar amb rotunditat que tant ell com la Carmela Fortuny, que fins fa uns dies era la directora de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, un càrrec similar, abandonarien ambdues responsabilitats després de les eleccions i un cop constituït el nou govern. En una qüestió com aquesta, com també la dels sous i altres consideracions, que sempre posen en dubte bona part de la ciutadania, cal estar amatents, i no seguir el compromís de la màxima autoritat municipal no és la millor via per enfortir els lligams.

En segon lloc, vull comentar un fet que personalment em preocupa. Entre un càrrec i l’altre no hi ha legalment incompatibilitats. Però sí que crec que hi ha un xoc de legitimitat política. No es pot “estar a missa i repicar campanes”. En Calvet és el màxim responsable de Territori i Mobilitat a la nostra ciutat, per tant, qui vetlla pel desplegament de les polítiques de planejament urbanístic que, sovint, s’enfronten amb interessos legítims d’altres administracions i també de privats. Des de la seva responsabilitat al INCASOL sovint ha d’incidir en aquest planejament, també a la nostra ciutat. En principi ho ha de fer per satisfer els interessos del país i, per tant, de la ciutat. Però ja sabem que “al país” el que l’interessa més en aquests moments és vendre’s parcel·les i fer caixa.

Deia aquest vilanoví, veterà polític, que segueix al capdavant de l’INCASOL perquè hi ha alguns projectes que vol acabar i m’he fet un tomb per la plana web d’aquest organisme públic per veure què s’hi covava. La veritat és que al marge dels terrenys en venda per activitat econòmica i residencial, els projectes d’habitatge protegit i la participació en múltiples consorcis i la rehabilitació de barris i patrimoni històric no he sabut veure cap qüestió concreta que facin imprescindible la presència d’algú que ara fa 3 anys que encapçala aquest organisme. No vull dir que no sigui d’una gran responsabilitat la seva tasca, ans al contrari. Ni que no tingui valor la feina que fa l’INCASOL, és una eina imprescindible del país. Però que no pugui canviar el seu director amb el nou govern ja són figues d’un altre paner.

En Damià Calvet, que va començar com a regidor com la Mercè Conesa, el 1999, però a Vilanova i la Geltrú, deu tenir altres interessos per seguir al capdavant d’aquesta responsabilitat. Potser al nou conseller, Josep Rull, li interessa que aquell que ha portat una bona part de les negociacions de Barcelona World, per exemple, li faci un bon traspàs de tota la informació o bé li ajudi a convèncer als seus socis de govern. Tanmateix, no crec que sigui perquè deixant d’estar on és passi de cobrar més de 114 mil euros l’any a 60 mil, oi? La seva companya de govern, la Carmela Fortuny, bé que ho ha fet i no passa res. De totes formes, si segueix algun temps més al capdavant d’aquesta responsabilitat no estaria malament que actualitzessin, en el registre d’alts càrrecs, la declaració d’activitats, on es pot veure que “NO té cap càrrec electe compatible” a diferència d’altres càrrecs electes del propi departament.

A Sant Cugat volem polítics normals, eficients, propers, honestos, però si tenim un Superman tampoc cal que ho amaguem, no us sembla?

Notícies relacionades