Un socialista que no ho és (de socialista)

Aquesta setmana hem escoltat en boca d’un diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya que, pel que fa al programa de fosses del Govern de Catalunya, no s’havia fet res durant els governs catalanistes i de progrés on convivia el sempre mal anomenat tripartit. És evident que no sap de què parla. Ho és perquè és objectiu que en els darrers anys, des de 2003 per ésser exactes, s’ha realitzat una activitat de recuperació de la Memòria Democràtica d’aquest país que no s’havia fet mai abans, ignoro els motius dels governs Pujol, ni tampoc s’han fet mai a la resta de l’Estat Espanyol.

Per tant, si és objectiu que s’ha desenvolupat aquesta feina, que pot ser insuficient però que és real, per què llença aquestes acusacions tant greus el diputat David Pérez? És evident que es tracta d’un atac miserable a ERC i al procés sobiranista usant arguments lamentables com és el dolor d’aquelles famílies que avui encara desconeixen on paren els seus avantpassats només pel fet de defensar la república. I és miserable tant pels arguments com perquè és fals. És fals perquè en els darrers 10 anys s’han identificat més de 200 fosses i s’han exhumat una vintena. Moltes més que a la resta de l’Estat, insuficient? Sí. Però de debò pensem que algun responsable del Govern català ha deixat de fer-ho perquè podia ser que en aquestes fosses apareguessin difunts de procedència “no catalana”?

A la Guerra Civil hi van participar en tots els fronts combatents de procedències molt diferents, fins i tot de fóra de la península. Molts catalans van donar la seva vida per la democràcia en el front d’Aragó, a Madrid, de la mateixa forma que molts combatents procedents de la resta d’Espanya van donar-la per defensar els darrers fronts de guerra en retirada a Catalunya. Aquells que dirigeixen el Memorial Democràtic, val a dir que tècnics excel·lents, no es mouen per criteris etnicistes, com deixà anar el diputat Pérez, sinó per motius acadèmics o pressupostaris.

Gentussa com el diputat Pérez són els que embruten realment la memòria democràtica del país. Un diputat que és un vividor de la política. Un supervivent dels diferents canvis en el partit a base de controlar la militància, un comissari polític. Un d’aquests polítics que ens podem trobar en la majoria de partits que donen resposta a determinats lobbys interns, en aquest cas els vinculats a la Fiesta Nacional i el folklore espanyol a casa nostra. Un polític, en definitiva, que de la mateixa forma que està al PSC podria estar al PP, com passa en diferents territoris de la península amb molts companys seus que en els darrers 40 anys no han mogut un sol dit ni per exhumar combatents catalans ni de qualsevol altre territori.

Escoltant aquestes declaracions un entén per què en aquests moments el PSC és el que és, la delegació del PSOE a Catalunya i per aquest motiu és un partit no hegemònic ni representatiu de la diversitat del nostre país. Penós.

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades