Set dies més de duresa mediàtica i política

Queden només 7 dies per les eleccions al Parlament. 7 dies que seran d’una duresa mediàtica i política que mai s’havia viscut en el nostre país. Una duresa, m’atreviria a dir violència verbal i psicològica fins i tot, que ve determinada perquè des del primer minut allò que es volia imposar com a pauta electoral, o sigui, que eren unes eleccions més en del cicle anual, va saltar per l’aire des del primer minut en arribar a un acord els dos partits majoritaris del sobiranisme català actual i les cúpules de les entitats civils sobiranistes.

Mai com en aquestes eleccions les candidatures havien mobilitzat tants recolzaments a la causa. Tant sigui prenent part de la llista, com és el cas de les candidatures bastides de Junts pel Sí, Catalunya sí que es pot o la CUP – Crida Constituent, sobretot – encara que en altre partits han fet “fitxatges” sonats de l’anomenada societat civil.

Deia, prenent part de la llista, com de la campanya, en actes i plafons, venint de fora el país. Pablo Iglesias, Errejón i Garzón fan gairebé vida entre nosaltres, però també Pedro Sánchez sovinteja els mítings del Iceta i Rajoy vindrà més en dues setmanes que en quatre anys. I de l’Albert Rivera no cal que en parlem perquè fa de català a Madrid i de candidat a president espanyol a casa nostra cada dia.

També s’ha de posar de relleu la incidència en campanya dels suports externs, que requereixen d’una tasca de relacions internacionals dels partits o, i això mereix una crítica perquè es tracta d’un ús partidista de les institucions, dels governs. Han participat des de parlamentaris espanyols i europeus de tot l’arc polític, fins a ex-polítics de totes les tendències i a primers ministres que s’han hagut de mullar de forma contrària al procés (o almenys no clarament a favor) com ara en el cas de Merkel, Cameron o el mateix Obama davant de Felipe VI. També han participat en la campanya parlaments com el danès, el belga, el noruec,...que s’han fet ressò de les demandes de sobirania de la majoria del Parlament de Catalunya (en aquest cas la màquina d’afers exteriors del govern ha funcionat a tot drap).

Fins i tot, i després que les petites i mitjanes empreses catalanes expressessin el seu respecte pel procés català, les grans empreses, Foment i les de l’IBEX, acompanyades aquests darrers dies per la patronal dels bancs i les caixes, han amenaçat amb tancar l’aixeta i fotre el camp. I l’exèrcit? L’exèrcit és democràtic.

Us preguntareu perquè faig tot aquest resum del que ha passat aquesta setmana. Doncs perquè ens preparem per la propera, perquè encara sortiran més coses. Segurament des la premsa franctiradora que està preparant l’artilleria i l’abordatge final. No hem de tenir por perquè aquest procés és un pols a l’antic règim i a la transició, un pols al statu quo i això justament és el que els fa mal, el que els posa nerviosos. Saben que amb escapçar a Artur Mas no n’hi ha prou perquè el poble català es tant divers i demana al mateix temps tantes coses!.

El problema dels que ataquen aquest procés imparable de democràcia popular és que no entenen que és democràtic. I que si es fa mitjançant unes eleccions al Parlament és perquè uns no han deixat fer un referèndum i altres no han estat prou valents per fer-lo. Ara cal que el poble actuï i posi el poder en les mans de qui no li tremoli el pols davant de tothom qui aquests dies no ha parat de voler acoquinar el nostre poble. De qui amb la seva quotidianitat actua amb coherència amb uns principis que resulten imparables davant totes les amenaces – banca ètica, contractes dignes, productes de proximitat, etc -.

 

Si el poder a partir del 28S està en mans d’aquesta gent més a prop del poble estarà i més lluny de les elits, de la Troika, de la banca i, per tant, més lliure serà de prendre decisions lliures en un nou país lliure. O és que algú pensa que es pot construir una república catalana, aixecada sobre la base de la justícia social, enmig d’un niu europeu d’estats, liderats per polítics carronyaires que només pensen o bé a perpetuar-se o a formar part d’aquells als que, com va dir Mas en una entrevista fa uns dies, ‘els van bé les nostres polítiques i per això subvencionen la nostra fundació’?.

Des d’elCugatenc intentarem ajudar a entendre el debat d’aquests dies en un debat organitzat conjuntament amb la gent de Cal Temerari el proper dimecres 23 a les 7 de la tarda entre les candidatures que es presenten a les eleccions del 27S. Però abans us convido a veure el vídeo (a partir del 58’) del que vam organitzar dimecres passat entre periodistes sobre la mateixa qüestió. Tinc els meus dubtes sobre quin dels dos us ajudarà més.

Notícies relacionades