Segueix la lluita contra el canvi climàtic, ara des de Sant Cugat

Aquests dies ha estat notícia, potser menys del que seria desitjable i del que pertocaria per l’impacte que té, la cimera pel canvi climàtic que s’ha celebrat a París, la COP21, on han participat dignataris de 200 països amb les seves delegacions negociadores. Una cimera on també han pogut assistir les organitzacions ecologistes més importants del món per influir en les negociacions així com altres representants de lobbys interessats en el resultats d’aquestes.

Unes negociacions que no eren fàcils i els resultats de les quals han estat valorats per la majoria de països com a positius pel fet que han participat estats tan importants com la Xina o Estats Units, que no ho van fer en la darrera cimera de Copenhaguen i tampoc signaren els acords del clima. Aquest fet però determina l’abast dels acords presos que no són tan ambiciosos com volien països europeus, per exemple, o els que amb els efectes del canvi climàtic més d’hora que tard sortiran perjudicats directament, com poden ser els que per les seves condicions físiques tenen més riscos d’acabar sota el nivell del mar.

De forma resumida els acords que es van aprovar ahir i que ara s’hauran d’anar signant en els propers mesos fins a mitjans del 2017 haurien de fer possible que no s’augmenti la temperatura del planeta més enllà dels 2ºC des del darrer acord – ja s’ha augmentat 0,9ºC –, tot i que s’apunta que s’ha de treballar perquè no pugi més d’1,5ºC. Tot i així no hi haurà sancions pels països que no compleixin els acords la qual cosa deixa en mans dels líders polítics que es prioritzin les polítiques ambientals. Els acords no contemplen explícitament la finalització de l’ús dels combustibles fòssils – la pressió dels països productors de petroli s’ha fet notar – però es recomana la inversió en energies renovables. I el que és pitjor: a diferència de l’acord anterior no hi ha previst una assumpció per part dels països més desenvolupats del cost que té pel planeta que els que ho estan menys triguin més a prendre mesures més sostenibles. Finalment, es preveuen controls periòdics de la informació d’emissions dels països per saber si estan complint amb els acords.

En aquest sentit el paper de les regions i les ciutats ha estat una de les notes rellevants de l’agenda de la COP21. Són les administracions més properes a la ciutadania i, per tant, poden influir en el seu comportament i en modular la petjada ecològica. Demostren moltes vegades que van per davant dels estats, entre altres motius perquè executen les competències de les que són responsables, com són els residus, la gestió de l’aigua, la mobilitat, el transport públic, etc. A Sant Cugat ja fa 14 anys que es va elaborar l’Agenda 21 local. Des d’aleshores poca cosa se n’ha sabut. Hem aprovat molts plans locals que fan referència amb el medi ambient i ens hem associat a xarxes on es desenvolupen estratègies per mitigar el canvi climàtic, com pot ser el Pacte d’alcaldes i alcaldesses contra el Canvi Climàtic.

Però per lluitar de forma decidida contra el canvi climàtic cal fer pedagogia i a la nostra ciutat, deixant a banda les qüestions més “comercials” associades a “diades internacionals”, cada any hi ha menys pressupost per les partides d’educació pel medi ambient, per plans locals de lluita contra el canvi climàtic i per informació ciutadana en aquest àmbit. Fent una cerca per la plana web municipal la informació és ben minsa o difícil de trobar, n’hi ha però poc estructurada o no actualitzada. El primer principi per actuar contra un problema és conèixer-lo i cal saber com tenim els diferents vectors ambientals a Sant Cugat per saber com s’ha d’actuar. No dic que no se sàpiga des de les responsabilitats de govern sinó que no està a l’abast de la ciutadania o almenys no ho està de forma fàcil.

En un reportatge que vàrem publicar a principis de novembre parlàvem dels resultats de la gestió dels residus, un dels vectors sense dubte més importants en la lluita contra el canvi climàtic. Però totes les dades les vàrem extreure de la web de la Generalitat. La bona notícia és que la ciutat treia bona nota. I en la resta d’àrees com anem? Serà una feina que haurem de fer en les properes setmanes i ens la posem com a deure per la nostra secció d’ecologia. I esperem que des de l’ajuntament ens donin facilitats per anar-vos informant de la magnitud dels diversos vectors ambientals municipals. És el nostre desig i compromís després d’aquest cimera del clima de París.

Notícies relacionades