Sant Cugat se’n va de marxa

Mentre una part de la població de Sant Cugat farà una estona que s’haurà posat al llit, un 2% se’n anirà literalment de marxa a les nou del matí. I és que avui amics i amigues és el dia. Un dels dies més esperats de l’any. El dia de la Marxa Infantil de la regularitat que, des de fa 58 anys, organitza de forma meticulosa el Club Muntanyenc.

En el nostre mitjà podeu trobar el recorregut en format de plànol interactiu, amb entrevista amb un dels voluntaris inclosa, gràcies a la feina dels meus companys Anna Poquet i Jordi Pascual. I és que aquest any tenim l’orgull de ser un dels molts col·laboradors dels organitzadors d’aquesta efemèride local.

Perquè per la canalla que hi participa cada any és una nova fita. Quin circuit farem? Quin temps trobarem? Anem massa ràpid? Vaig amb la parella de l’any passat o canvio de parella? Totes aquestes preguntes i moltes altres se les fan els nanos cada any. Fins i tot, quan ja són una mica grandets, es pregunten si encara han de participar o no i ho fan si els pares encara exerceixen sobre ells una mica de poder...

Però tornem al començament de la història. Coneixeu aquests grups que es fan a les xarxes socials que s’anomenen “no ets de (una ciutat) si no...”? doncs a Sant Cugat hi ha activitats que són gairebé obligatòries per ser un vilatà de però. I participar a la Marxa Infantil de la Regularitat és una d’elles. És clar que n’hi ha que tenim un problema i és que si hem vingut aquí granadets ja no hi hem pogut prendre part. Però com que som la ciutat amb més infants del món mundial sempre podem participar com a “pares”.

Jo ho he fet uns quants anys i m’ho vaig passar molt bé. Ho confesso. És tota una cerimònia que ha anat canviant amb el temps, com tot de fet, però que consisteix en acompanyar als nanos pel matí i fer una gran cua esperant que vagin sortint les parelles una a una alhora que vas recordant als teus fills allò que “no cal que correu, el més important és arribar junts, no us salteu els controls” i, sobretot, espereu-nos allà dalt que dinarem junts!!.

És clar que ara això no pot ser. Els 2.600 nens que surten del Parc Ramon Barnils fa uns anys que no dinen amb els pares a mig camí. I és comprensible. La cosa s’havia tornat insostenible i si es volia mantenir el circuit per la zona de Collserola calia reduir l’impacte que suposa tanta gent movent-se pel bosc a la mateixa hora. És comprensible que així sigui, suposo vaja!. De fet, fa molts anys els nanos marxaven i, fins que no tornaven, els pares no els tornaven a veure.

El dia de la presentació m’ho comentaven alguns dels organitzadors i tenen raó. Avui tenim una manera de fer molt protectora en general de cara als nostres fills. I aquesta actitud comporta que es perdin moltes de les coses de les que abans fruïen. Anys enrere les parelles es passaven la tarda anterior fent cua a la Plaça Barcelona esperant el dorsal i la samarreta, s’ho anaven a buscar ells mateixos i vivien l’esdeveniment tot el cap de setmana. A l’endemà molts hi anaven pel seu compte amb la mateixa il·lusió amb la que hi aniran avui.

Son altres temps i la Marxa segueix. I el que no canvia, amb les innovacions incorporades per l’organització, són les ganes que tothom hi posa. També les 200 persones que ajuden a que aquesta cita anual sigui un èxit, gent que de forma voluntària un any més faran que més de dos milers d’infants tornin a sentir-se una mica més de Sant Cugat. Gràcies!

Notícies relacionades