Un rusc on es troben productors i consumidors

La línia vermella entre un article i un publireportatge és molt fina. Aquest fet és un de molts dels que ens preocupa alhora de posar-nos davant d’un paper en blanc i de cobrir una activitat de la ciutat. Aquest dijous vaig assistir a una nova iniciativa promoguda per la Sabine Amédéé a Sant Cugat, una iniciativa econòmica però alhora ecològica, saludable i social. Per aquest motiu ho explico.

Imatge de La Colmena de Sant Cugat al Mercantic. Fotografia: Organització

Es tracta del projecte ‘¡La Colmena Que Dice Sí!, una alternativa de consum que acosta els productors i els consumidors fent possible un comerç més just i de qualitat. Per què més just? Perquè no hi ha intermediaris, els productors del “rusc” decideixen el preu al que venen els seus productes i han de cedir un 8,5% de la facturació a la promotora de Sant Cugat en aquest cas i un 8,5% a l’empresa mare per l’estructura de la plataforma web. En total deixen de guanyar un 18%, que és inversament proporcional al que guanyen quan van per distribuïdors.

Per què de més qualitat? Per diferents motius. En primer lloc perquè és de proximitat, els productes no poden venir de més enllà de 250 km. Perquè normalment acostumen a ser ecològics o artesanals i, sobretot, perquè són de temporada. Què millor que comprar-li al productor un fruit madur quan toca?

Més de 100 persones es van atansar aquest dijous a la inauguració del mercat efímer. Fotografia: organització

Com funciona aquest invent? Doncs en el cas de Sant Cugat, com en el cas de les més de 800 “colmenas” que hi ha a Europa, els usuaris fan la compra a la seva plana web cada setmana i els dijous van a buscar-la al punt de trobada, el mercat efímer, en aquest cas al Mercantic, on es troben amb els productors.

Aquest fet, a més, produeix un factor important en una relació comercial que és valorar el que compres, conèixer-ho, saber què hi ha darrera. En el cas de la de Sant Cugat hi podem trobar des de pagesos que porten les hortalisses des del Vallès Oriental, l’oli de Lleida, el vi del Priorat fins a productors de carn ecològica, un forner que ja teníem aquí al costat i que el vaig descobrir allà! I una cooperativa de pagesos, els de Can Alegria, que treballen a una masia de fa 400 anys que està a la Rierada i que són els encarregats de portar la fruita i una part de la verdura.

Així que no es tractava de fer un publireportatge sinó de posar en valor una iniciativa, una més, com les de les cooperatives de consum ecològic, en que es posa en valor la feina dels productors, fent viable i sostenible la seva feina i la dels promotors d’aquesta iniciativa, la de les “Colmenas” que van néixer el 2011 i que poden posar en crisi “un sistema de menjar liderat per la gran indústria i un sistema de consumir marcat per les grans superfícies. És una nova oportunitat perquè els “urbanites” ens retrobem amb el camp i li tornem a donar valor al menjar”, com deia Guilhem Cheron, un cofundador.

Notícies relacionades