El referèndum del 80%

Aquesta setmana hem pogut seguir el debat català sobre política general. Aquest és un moment per donar comptes de què fa el govern i com veuen els diferents partits la situació del país. Venia després d’una moció de confiança en la que més o menys els termes del debat eren similars però amb un diferència: s’amplia la majoria sobiranista.

A banda dels posicionaments dels partits constitucionalistes quedava pendent d’aconseguir eixamplar la majoria d’escons que al Parlament donen suport a superar el statu quo en el que ens trobem respecte el tema d’encaix territorial de l’estat espanyol. Just després de les darreres eleccions catalanes la mateixa CUP va assumir que calia aconseguir una majoria de vots més alta per avançar en el que s’anomena “procés nacional”. No es pot tirar pel dret amb el 48% dels vots encara que tinguis majoria de representants al Parlament.

Per aquest motiu era tant important afegir a aquesta procés a qui pensa que s’ha d’escoltar el poble català, encara que l’objectiu darrer no sigui el mateix. S’ha aconseguit trencar els dos blocs. Els que creuen que quan hi ha un atzucac cal preguntar al poble i els que creuen que els problemes polítics només es poden solucionar via contenciós. Els defensors del “tenim pressa”, cada vegada més en minoria, han entès que sinó participen d’aquest procés les posicions que assumeixen la democràcia com a base de les decisions d’un poble el “procés” té probabilitats d’avortar. Encara que sigui formalment, admetre que es pretén un referèndum pactat amb l’estat i sinó és possible el farem igualment, és un salt endavant que trenca el discurs cavernari que situa a una banda el 48% i a l’altra el 52%.

 

Ara queda clar que no tothom és igual. Queda clar que gairebé un 60% de qui representa la ciutadania vol superar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya i que menys del 40% no només ja li està bé com estem sinó que en bona part vol seguir perpetuant la situació per extreure’n rèdit polític. S’estan fent passos per situar-nos en la posició de força que cal per fer el darrer pas. No ho esgarrem. 

Notícies relacionades