Raonable

Raonable, sí. És la paraula que va repetir més Mariano Rajoy en el seu discurs de candidat a la investidura del passat dijous. Raonable que la força més votada governi, raonable que no es repeteixin noves eleccions, raonable que una majoria de diputats donin suport o almenys no dificultin la governabilitat.

Raonable és la paraula clau d’aquesta nova etapa política que s’obre des que dissabte va ser finalment investit president pel Congrés dels Diputats. Però em pregunto si el que és raonable per al Sr. Rajoy ho és per la majoria de la gent. És raonable que qui representa a un de cada tres votants pugui governar? Ho és que la segona i tercera força, que haurien de tenir més punts en comú que els que té el PSOE amb el PP, no es posin d’acord per governar? Quan tenen un 43,4% dels vots.

És raonable que aquells que van donar la seva confiança fa sis mesos a Pedro Sánchez ara li donin a Mariano Rajoy? És raonable que qui és castigat per la seva acció de govern i les seves formes perdent gairebé 3 milions de vots tingui el premi de ser investit president? És raonable que qui no fa res per construir consensos sigui el proper president?

No és raonable que es digui A i després es faci B. És el que ha perpetuat el PSOE amb les honroses excepcions dels escons catalans i alguns diputats que encara tenen avui un mínim de dignitat. Tampoc ho és el que ha fet Ciutadans quan defensaven canviar-ho (gairebé) tot i al final han acabat no canviant res. No és raonable però sí és comprensible, que personatges tant sinistres com González o Susana Díaz apostin per un govern de dretes malgrat suposi trencar el seu partit. A canvi de què?

Tampoc ho és de raonable que qui governa amb la dreta de tota la vida a Catalunya critiqui amb tanta vehemència al que, amb la seva abstenció, deixa que les polítiques neoliberals se segueixin desenvolupant. No hi haurà un govern a Espanya raonable perquè la raó, filosòficament parlant, és allò que determina la diferència entre els éssers humans i els animals, com deia Aristòtil. És evident que en aquest futur govern no hi haurà consonància entre raó, virtut i natura, com defensaven els estoics.

Tot i que potser sí que és evident que el que serà és el mateix que el que han pensat els que li han donat la majoria a Rajoy, com defensaven Hegel, “el que és racional és real i el que és real és racional” i Parmènides, “ser i pensar són el mateix”.

Notícies relacionades