Que viene, que viene...

Aquest divendres va prendre possessió del càrrec el 45è president dels Estats Units, Donald Trump. Per a molts, fins i tot per a molts americans, és una molt mala notícia. Els primers passos d’aquest multimilionari han començat a contradir aquelles veus que deien que una cosa és la campanya electoral i una altra el govern del país.

Si bé el ja ex-president Obama també va prometre alguns objectius que va acabar per no acomplir en els seus 8 anys de mandat, com el tancament de la presó de Guantánamo, sembla que Trump va de debò. De fet, el seu triomf, segons molts analistes, ve determinat pel compromís personal de “trencar les regles del joc polític, l’statu quo institucional”. Trump és un antipolític que ens diu que cal governar el país com una empresa i deixar de banda la ideologia.

Aquesta forma de plantejar la governança ens pot sonar de discursos polítics més propers geogràficament a nosaltres. Fins i tot, aquesta setmana en teníem un exemple a Sant Cugat quan es presentava el pacte de govern tripartit de PDECat, Demòcrates i Socialistes, tal com explicava en Jordi Pascual en la crònica i en un article posterior d’opinió. El més important per qui pensa d’aquesta forma és esborrar qualsevol petjada de posicionament ideològic, com si les decisions que es prenen no responguessin a unes prioritats polítiques. Una altra cosa, és evident, és el posicionament anti-partits. Trump ha demostrat que als Estats Units, com en d’altres països, és possible avui arribar a tenir bons resultats electorals al marge de l’elit dels partits tradicionals. Si tens recursos és clar.

En el discurs inicial, que tothom esperava que fos cicatritzant, ja va deixar entreveure les seves línies de govern prioritàries. I això davant dels màxims dirigents sortints. Per dir-ho clar i net, “no es va tallar ni un pèl”. De fa setmanes que proposa noms per dirigir l’administració americana que són un veritable malson per a aquells que esperarien de la primera potència econòmica política mundial un lideratge constructiu en qüestions com el treball, el medi ambient, la pau, l’economia productiva, etc. Uns veritables talibans del liberalisme econòmic més exagerat i les polítiques més ràncies.

De ben segur que Trump anirà a totes amb les seves propostes que són, com ho han estat en el seu moment, pa per a avui i fam per a demà i privatització dels beneficis amb una posterior socialització de les pèrdues. I a més hem de tenir en compte que no sent una elecció parlamentària sinó presidencial, a la “major democràcia” del món el president electe no és qui té més vots i això tenint en compte que gairebé la meitat de la població no va anar a votar.

Així doncs, passem del “ssh ssh que viene que viene” al “ja estic aquí” que va fer ahir des de davant el capitoli davant milers de persones. “El govern és el problema”, va afirmar Trump en la presa de possessió. Però aquest govern el que farà és generar problemes a nivell mundial. Més armament, més contaminació, més inseguretat, més injustícia social i global, més masclisme i menys solidaritat. Una mala notícia pels temps que corren i que, si es compleixen alguns auguris, encara pot empitjorar. Mala peça al teler!

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades