El populisme de Ciutadans

Aquest dilluns hi ha ple municipal. I Ciutadans presenta un moció que segur que portarà cua. No és una proposta forassenyada ni radical però en canvi quan li demanes l’opinió a la majoria de representants dels partits adversaris et responen que és una proposta “populista”, que la fan “de cara a la galeria”, que “això no es pot votar”, però “no has vist com està escrita?”.

Veiem de què es tracta. La moció, la proposta que presenta el partit del Rivera al ple de l’ajuntament, demana que s’aprovi un “acord local de limitació a dos mandats de l’exercici del càrrec d’alcalde/alcaldessa i de la resta de càrrecs de l’equip de govern”. Quin és el problema? Comencem per la presentació que fan del text: el partit taronja associa el temps en el càrrec d’un polític als privilegis que l’allunyen de la ciutadania i, el que és pitjor, a la corrupció. En una d’aquestes equacions, que tant bé li anaven fins el 20D, de barrejar-ho tot fins arribar a que a la política no hi ha un pam de net. Al final, li ha passat que fins i tot a ells també els han situat pel mig.

En la presentació també plantegen com a indispensable que la vocació de servei públic ha d’anar lligada a un temps limitat. Però entren en contradicció quan diuen que un cop passat aquest temps cal “donar pas a nous projectes i idees, que dinamitzin i enriqueixin la labor dels representants públics” perquè en l’acord els representants de l’oposició en queden al marge, com si no anés amb ells la renovació.

I segueixen els arguments amb “l’estacament dels projectes”, la contribució a la professionalització de la política “que porta a adquirir vicis que allunyen del ciutadà”. Em pregunto si aquestes suposades condicions no els poden passar també als representants de l’oposició. I en tot cas, un partit que vol aconseguir un acord ha de plantejar un text en el que dóna lliçons del que li passa als partits que han funcionat de forma diferent? Mala forma de negociar un acord, no? O és que el que desitja no és l’acord sinó fer soroll?.

En tot cas, La proposta seria bona si s’aconseguís un pacte local entre forces polítiques perquè cap partit presentés els candidats més de dues vegades a les eleccions municipals. Seria difícil defensar un posicionament diferent. La competència per fer-ho ja sabem que no la té un ajuntament sinó la llei electoral – al pas que es va no s’aprovarà mai! – però ningú no treu que es pugui pactar un acord d’aquest tipus si els partits es posen d’acord en una ciutat que vol ser capdavantera en bones pràctiques polítiques.

Ciutadans però no hauria de donar lliçons a cap dels seus companys al ple quan és un partit amb un fort lideratge i aquest líder omnipresent fa 10 anys que està a la vida política, més de 8 anys al Parlament de Catalunya. Gairebé tots els partits tenen gent amb molts anys com a càrrecs públics. I jo no en faria una veritat absoluta del fet que això sigui intrínsecament negatiu o maliciós però sí que crec que amb vuit anys és suficient per deixar de servir al bé comú en una mateixa administració.

És populista Ciutadans? La proposta crec que està bé si es fes des del compromís ferm d’arribar a un acord polític de ciutat però penso que es fa partint de la base que fins que han arribat ells tot el que s’ha fet a la política està podrit i així és difícil arribar a acords, que serien positius per la ciutat. La resposta final després del ple.

Notícies relacionades