Penjats d’un fil

Aquest divendres al migdia es va inaugurar al Casal Torreblanca una exposició molt recomanable a la que vaig assistir, com ho vaig fer fa dos anys. Aquesta vegada el títol de la mostra és “Penjats d’un fil”. En aquell moment ja em va semblar extraordinària la feina que feien els professionals de la Fundació Main amb els nois i noies que passen els matins en aquest equipament municipal. Potser no ho sap la majoria de la gent, però resulta que allà hi tenim des de fa anys una Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) i un Mòdul d’Atenció Psicoeducativa per Adolescents (MAPA). Ambdós recursos depenen del Departament d’Educació.

L’exposició d’aquest any ens trasllada a una de les vivències comunes d’aquests adolescents: la sensació de vulnerabilitat, d’inseguretat, de perill, davant els seus estudis, la família, la societat, el seu futur. En definitiva, senten que la seva vida sovint “penja d’un fil”. I justament és amb aquest material, el fil –i també claus i pintura acrílica– amb el que han elaborat les obres que presenten en l’exposició. Unes obres que, en general, tenen en comú la llibertat –hi ha representats animals o vehicles– o l’anhel de mirar al futur amb esperança –la majoria d’imatges estan disposades cap a l’horitzó en positiu–.

Una imatge de l'exposició. Fotografia: Xavier Boix

Els nois i noies que van a la UEC i el MAPA són alumnes dels instituts de la ciutat –i, fins i tot, de ciutats veïnes– que, de forma coordinada amb els professionals de la comunitat educativa, treballen per tal de superar alguns dels seus dèficits conductuals i cognitius. Les característiques principals d’aquests alumnes, que també assisteixen a classe als seus instituts, són els trastorns de conducta sense patologia psiquiàtrica de base, mancances respecte al desenvolupament social i trastorns en l’adquisició d’hàbits per l’aprenentatge educatiu i professional.

Aquestes Unitats d’escolarització compartida estan dins el circuit educatiu i acosten als adolescents a que participin de dinàmiques formatives novedoses, a experiències prelaborals significatives i a un reconeixement de les pròpies limitacions i capacitats que els permetin mantenir-se socialment com elements actius i constructors per la millora de l’entorn. S’afavoreix el desenvolupament personal i afectiu de l’alumne basat en el treball de la relació humana amb l’educador/a, es treballa l’adquisició d’hàbits bàsics necessaris que l’ajudin a superar els obstacles de la vida, se’ls forma per exercir el dret a la ciutadania, es potencia la integració social i laboral i a manifestar una reconciliació amb el camp de l’aprenentatge.

Pel que fa al Projecte MAPA combinen en un mateix recurs l’atenció educativa, docent i psicològica, fora de l’àmbit hospitalari, aconseguint un seguiment constant de les realitats de les noies i els nois i famílies, podent abordar de forma immediata qualsevol situació de crisi i/o controlant qualsevol element desencadenant que podria generar un retrocés en la progressió tant terapèutica com de retrobada familiar i social dels joves atesos.

Aquestes obres són part del treball que es fa en aquestes unitats educatives davant la vulnerabilitat cognitiva i conductual. Veure’ls mudats per rebre als familiars i amics, nerviosos perquè tot surti bé i responsabilitzats de que l’àpat preparat per l’ocasió fos del gust de tothom –que ho va ser i molt!– ha de ser un al·licient pels professionals que cada dia posen el millor per part seva per tirar endavant aquests nanos. Per ells va ser una veritable dutxa d’autoestima, veure que saben fer coses i fer-les bé i, a més, que els hi diguin i els felicitin. Ho sé per experiència.

Notícies relacionades