Partal anima “la tropa”

Aquest divendres l’Assemblea Nacional Catalana de Sant Cugat va tornar a omplir en una de les seves convocatòries a Sant Cugat. Després de les eleccions – referèndum del 27S calia animar la parròquia pel regust agredolç que podia haver deixat una derivada dels resultats, el percentatge de vots. No ha estat així amb el número d’escons, és evident.

En Vicent Partal era el millor convidat per fer pujar l’autoestima. Molts dels presents li van declarar la seva admiració. Els seus editorials diaris són un bàlsam per qui pot tenir dubtes sobre el futur nacional del país. I a ben segur que si algú va entrar divendres al Casal de Torreblanca dubtós del resultats del 27S en va sortir amb les idees ben clares o almenys optimista.

Perquè segons Partal el procés cap a la independència va engegar el 9N. Així ho explica en el seu nou llibre, del que no va parlar en la seva intervenció, per cert. I res ho aturarà sinó ho aturem nosaltres mateixos, ni l’Estat espanyol, “que no pot fer-hi res”, va afirmar. Aquesta és una de les afirmacions que més em van cridar l’atenció de tota la xerrada. L’estat no té capacitat per aturar el procés, ni per la força.

 

Però vull comentar dues qüestions que em van semblar importants del que va dir i que no són menors en aquest moment. La primera té a veure amb l’actualitat d’aquests dies. Segons Partal ‘la CUP no ha fallat mai al procés i, malgrat no té la culpa de que Junts Pel Sí no hagi arribat als 63 diputats, ha de cedir més perquè el més petit sempre cedeix’. L’esquerra independentista ha estat coherent en els darrers anys i sempre ha defensat la necessitat de que el procés d’alliberament nacional vagi de la mà del d’empoderament de les classes populars. No seria honest per part de la CUP fer president a qui ha prioritzat en les seves polítiques el desballestament de la xarxa d’estructures  d’estat mínimes amb les que s’hauria de començar. Si Junts Pel Sí pensava que aquesta condició era imprescindible, la de que Mas havia de ser president, per què el van amagar en el quart lloc?. Ara els han de fer la feina des de fora?. Després que han hagut de cedir molts pel bé del procés, no ha arribat el moment de que comenci a cedir Convergència?.

La segona consideració té a veure amb el procés. En Partal es va referir en la seva intervenció al que queda a partir d’ara. No és cap sorpresa d’altra banda. En el llibre blanc de la transició nacional així ho determina. Caldrà que a partir d’ara es legisli un seguit de normativa per preparar el país pel nou temps, per l’endemà i, sobretot, caldrà redactar una constitució que en un període màxim de 18 mesos haurem de referendar per declarar la independència. Vet aquí el problema. Hem votat en aquestes eleccions un model de país? Tenim un Parlament representatiu per redactar la constitució del nou país? Hem votat pensant en això o només en independència sí o no?. El més normal no seria que un cop constituïda la nova república catalana es votessin unes corts constituents tenint en compte els valors, principis i ideologies que representen cadascun dels partits perquè després redactin la nova constitució?. O potser aquest Parlament escollirà una comissió constituent ciutadana “plural” perquè redacti aquesta constitució, amb participació del poble en la seva redacció?. Suposo que tenim clar que en la seva redacció una part de l’hemicicle no només no hi participarà sinó que el portaran al Constitucional del que, segons en Partal, en els propers mesos “haurem de desconnectar”. 

Notícies relacionades