Montoro fa un interruptus

Quants fulls, viatges, hores i assessoraments s’han gastat perquè ara el senyor Montoro vagi i, en el darrer moment, en el clímax de la seva legislatura, faci una marxa enrere en una de les lleis que havia de ser més important del seu govern la: “Ley de racionalización y sostenibilidad de la administración local”.

Resulta que, 50 dies abans de les eleccions generals, els ajuntaments reben una carta des del Ministeri del sorneguer Montoro en el qual els diu que “es difereix l’efectivitat de l’entrada en vigor dels àmbits competencials vinculats a la salut, els serveis socials i l’educació –que la LRSAL desplaçava a les Comunitats Autònomes– a una futura regulació del finançament autonòmic i local”. Dit d’una altra forma: la seva manca d’eficàcia política a l’hora de resoldre el problema de finançament dels dos nivells de l’administració més propers a la ciutadania atura una de les eines polítiques que havia de fer “més eficaç” el seu govern. Unes mesures a més en les que el Partit Popular havia posat bona part dels seus esforços polítics i per les que havia rebut multitud de crítiques de propis i estranys i s’hi havia cremat les celles.

Ara però, quan arriba l’hora de la veritat, quan “surt a plaça a torejar”, el bo d’en Montoro es queda darrere la tanca amb tremolor de cames. I tot i això ho hem de veure com una bona notícia, com una gran notícia diria jo. Però vet aquí que ha estat una notícia que només ha transcendit des de les alcaldies convergents i des dels espais més institucionals. Què estrany no tot plegat? Tant soroll quan s’aprova la retallada de competències i tan poc quan s’atura una llei que, tal com van les coses, potser mai es desenvoluparà!

Què hagués passat però si el proper 1 de gener es desenvolupés la llei als municipis? Mirem el cas de Sant Cugat, donat que la nostra alcaldessa va posar el crit al cel en el seu moment i aquesta setmana s’ha felicitat que s’aturi la llei en la seva doble vessant d’alcaldessa i presidenta de la Diputació. Amb la llei “anterior” (Llei de Bases de Règim Local, 1985) en l’àmbit educatiu, una ciutat com Sant Cugat havia de “participar en la programació de l’ensenyament i cooperar amb l’administració educativa en la creació, construcció i sosteniment dels centres docents públics, intervenir en els seus òrgans de gestió i participar en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria”. Amb la nova llei li pertocava “participar en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria i cooperar amb les administracions educatives corresponents en l’obtenció dels solars necessaris per a la construcció de nous centres docents. La conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis de titularitat local destinats a centres públics d’educació infantil, d’educació primària o d’educació especial”. Sembla doncs que el seu paper disminueix lleugerament.

En el cas de la competència en l’àmbit de la salut la LBRL del 85 deia així “Protecció de la salubritat pública i participació en la gestió de l’atenció primària de la salut” i, en canvi, la LRSAL només parla de “la protecció de la salubritat pública”. Pel que fa als serveis socials, la LBRL mantenia que els ajuntaments havien de “prestar els serveis socials i de promoció i reinserció social”, mentre que la nova llei disposa que només han de “avaluar i informar de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social”.

Així doncs, la no entrada en vigor dels articles de la LRSAL deixaran que els ajuntaments puguin seguir desenvolupant amb les mateixes penúries que fins ara les polítiques públiques més personals, vegeu l’educació, la salut i les polítiques socials. Amb el que he explicat però tothom pot concloure que hi deu haver ciutats on l’impacte és major o menor. La llei però no té les mateixes repercussions en les competències obligatòries que en les que serien “impròpies” però que molts ajuntaments les assumeixen perquè altres administracions no les desenvolupen, com poden ser les escoles bressol, les escoles de música, etc.

Conclusió: quan passin les eleccions del 20D, el nou govern de l’estat haurà de decidir quina ha de ser la nova estructura institucional, acompanyant-la dels seus recursos per desenvolupar les seves polítiques. Jo sóc partidari que les polítiques que tenen com a centre de la seva acció la ciutadania estiguin el més a prop possible d’aquesta, o sia, que es facin des dels ajuntaments. I que se m’entengui bé: quan parlo d’estat no parlo de cap estat en particular i parlo de tots els possibles estats que poden haver-hi a partir del 20D.

Notícies relacionades