Millorem Valldoreix amb tu

Comença una altra campanya a Valldoreix? No! És un “procés participatiu” segons el qual el president de l’EMD de Valldoreix “visitarà tots els barris de Valldoreix per copsar l’opinió i recollir suggeriments dels veïns”. Bé, fins aquí no sembla cap cosa extraordinària. És una forma de fer que es podria qualificar de “presidencialista” si pensem sobretot en el fet que es tracta d’un territori d’unes dimensions on la proximitat de qui dirigeix la seva administració no hauria d’haver d’anunciat la seva visita als barris per copsar l’opinió dels veïns sinó que hauria d’entrar dins la seva normalitat diària.

Però més enllà d’aquest primer comentari, el que sí que m’ha cridat l’atenció és la campanya en si. Perquè aquesta va més enllà del titular d’aquest article, doncs al “millorem Valldoreix amb tu” l’acompanya un “Josep Puig”. Tot i tenir en compte que una EMD té un funcionament presidencial, no us sona a campanya electoral? I, si és així, no us sembla poc edificant que amb els recursos de tothom es faci una acció institucional sense cap referència a la seva institució i sí a la persona que l’encapçala?

Imatge de la campanya penjada a la web de l'EMD de Valldoreix

Els processos participatius són molt importants per recuperar la confiança de la ciutadania en els seus representants, en les institucions democràtiques i en la política en general. Ho he comentat. En una administració com l’EMD de Valldoreix, que gestiona els recursos i les polítiques d’un territori on hi viuen unes 8.000 persones, la participació hauria de ser una oportunitat política de primera magnitud, que qui governa no hauria de deixa escapar des del primer dia de mandat. Anar a escoltar al veïnat “a peu de carrer” i copsar les seves necessitats per posar després “fil a l’agulla a les mancances i suggeriments” no és participació, és governar!

El problema de tot plegat és que malmetem les paraules –tan boniques que són– i se li dóna importància a unes accions perquè amb aquesta, es posa de manifest que és una novetat en l’acció de govern “anar als barris a escoltar els veïns”. No cal anar a fer el cafè d’incògnit pels bars dels barris però és una llàstima que fer-ho requereixi un estol de trompetes i tambors anunciant l’arribada del president –perdó d’en Josep Puig– a cadascun dels barris. Esperem però de tot plegat que ens expliquin qui ha tingut la idea i si ha costat algun euro a la tresoreria i, sobretot, que s’expliquin quins problemes hi ha i com se solucionen.

Notícies relacionades