Mercenaris del procés

No se li escapa a ningú que parlar de tot el que envolta el procés que està vivint des de fa 5 anys el nostre país dóna força audiència. Només cal acudir a les visites a la plana web d’elCugatenc per veure que quan es parla d’independència o el contrari, l’èxit està força assegurat. Això sí, en el nostre mitjà hi ha altres temes que tractar, també amb interès ciutadà i bona rebuda.

Però des que l’Estatut va ser escapçat a Madrid gràcies, per cert, al pacte de Zapatero amb Mas (i Duran), hi ha multitud de gent que “viu” del procés. Gent que mai abans s’havia significat amb gairebé res o que tenien un ressò menor i que ara escriuen, opinen o borden en tots els mitjans de la seva corda. Només cal fer un repàs pels diferents mitjans per saber de què estic parlant.

També és veritat que entre el partits n’hi ha que del procés n’han fet el seu perquè d’existir. Tant que si el nostre país fos independent deixarien d’existir com a tals. I és que la política en aquest cas té vasos comunicants. Molts mitjans existeixen gràcies a aquesta conjuntura. Només cal repassar portades, tant escrites, com vistes, com llegides. Segur que el seu futur no és gaire sostenible.

Però tornant al que jo anomeno “mercenaris del procés” voldria destacar el fet que aquest període polític ha creat un seguit d’escribes a sou que quan acabi es quedaran sense feina i, depèn com acabi aquest, sense futur. Només saben parlar del “tema”, potser també opinen d’altres qüestions de les que no són especialistes –però això ja són figues d’un altre paner–. Potser tindran com a premi un lloc destacat en l’administració que dirigeixin aquells que els paguen per dir el que diuen –i no els culpo de no creure-s’ho– o potser un lloc a una llista electoral ara que s’estila posar-hi el que s’anomena “independents”... En podem trobar ja d’aquests exemples en les diferents cambres legislatives tant a Catalunya com a l’Estat.

Els “mercenaris del procés” són el braç armat de tinta i veu per estendre els arguments que es preparen en diferents despatxos. En altres àmbits també passa. No us penseu. Però en aquest cas és tant evident que hi ha qui ha vist una oportunitat econòmica a parlar tot el dia del mateix que ho ha convertit en el seu modus vivendi. Només perquè aquesta gent hagin de buscar-se una altra feina o ens demostrin que saben parlar d’alguna cosa més, ja val la pena que s’acabi aquest procés el més aviat possible. Potser, com fan altres mercenaris, trobaran un altre tema del que poder viure però almenys ens deixaran tranquils una temporada.

Notícies relacionades