Me’n vaig però no del tot

Fa mes d’un any vàrem començar aquesta aventura informativa a Sant Cugat. Segueix sent un repte per qualsevol professional i, perquè no, activista, bastir un projecte comunicatiu independent a una ciutat de 90 mil habitants. La democràcia es sustenta en diferents bases i la informació n’és una de crucial. A la nostra ciutat, com en altres àmbits i territoris, la salut democràtica necessita millorar. També pel que fa a la informació.

Després d’una aventura avortada, conseqüència de la barra d’un suposat empresari de la comunicació que encara avui regenta els diaris digitals que, com el de Sant Cugat, acaben en “Informa”, un grup de companys ens vàrem plantejar l’aventura d’iniciar un nou mitjà de comunicació local, independent, cooperatiu. Aquesta idea ens va portar a participar del concurs d’economia social de Sant Cugat i ésser un dels projectes escollits.

Més d’un any després, elCugatenc és ja una realitat contrastada en l’àmbit informatiu local. És referent d’un espai social, cultural, econòmic i polític de la nostra ciutat. Comença a fer forat entre els mitjans més antics i a ser una amenaça i una oportunitat per diferents col·lectius i persones en particular. Els seus redactors comencen ja a “sonar” entre la xarxa de creació de notícies a la ciutat i se’ns espera en aquelles activitats més sonades, ens posen “falta” si no hi anem.

Però no tot són flors i violes. Sense cap ajuda de l’administració –més enllà del que es desprèn del concurs d’economia social–, d’inversors o d’empreses, aquell grup de companys ha anat fent amb il·lusió i moltes hores de la nostra vida. Seguim pensant que cal un mitjà com el nostre que escapa de la forma tradicional de finançar-se per ser independent, lliure. Però cal el compromís de la gent que creu que una altra forma d’informar és possible i necessària. Hem viscut de cops a l’esquena però d’això no es menja, encara que sigui molt gratificant.

En el meu cas, que sóc l’únic no professional del món del periodisme de la nostra redacció i, per això, em centrava sobretot en aquelles tasques que no feien els meus companys, he hagut d’anar a buscar una altra feina de la qual pugui viure. I per sort l’he trobada. Cosa que ja de per si no és tant fàcil i menys a la meva edat. El risc que vaig assumir en el seu moment està més que superat i ara, en la meva nova situació, només puc donar suport extern a aquest “fill col·lectiu” de tant en tant. De forma no professional i regular. És per aquest motiu que me’n vaig però no del tot.

No me’n vaig del tot perquè es tracta d’un projecte col·lectiu del qual em sento molt orgullós alhora que partícip. Un projecte que vull veure créixer i qui sap si més endavant puc tornar a compartir amb més intensitat. Formaré part de la nova cooperativa que volem reeixir en els propers mesos. Però el que és més important: seguiré demanant el vostre suport. Perquè sense la participació de la gent de base, del carrer, aquest mitjà no serà realitat. Ho dèiem els primers dies: només volíem passar comptes de la nostra feina davant els nostres lectors i subscriptors. Però cal que penseu que la informació no és gratuïta i que ens enfrontem a gegants de la comunicació. Depèn de vosaltres també que aquest projecte sigui sostenible. Fins aviat.

Jo me’n vaig però no del tot. Perquè penso que hem aconseguit formar un gran equip de professionals, amb molt futur, amb criteris clars i compromesos amb la informació independent, seriosa, insubornable. I per això mateix aquest equip és qui ha de tirar endavant el projecte. A mi em tindran pel que sigui, de la mateixa forma que, com sempre, estic a la vostra disposició.

Notícies relacionades