Manca de democràcia

Comença un nou procés electoral, una nova campanya, la de les eleccions a Corts i Senat i cada cop se’m reforça més allò que es crida moltes vegades als carrers de les ciutats d’aquí i allà, “li diuen democràcia i no ho és”. Per què ho dic això? Doncs molt senzill. Formalment estem vivint en un país democràtic, amb unes institucions escollides democràticament i on, en principi, tothom pot expressar la seva opinió. Però vet aquí que, començant per la darrera part de l’afirmació que acabo de fer, hi ha certs temes que són “intocables” a diferència de països on es pot cremar, per exemple, la bandera.

Segueixo intentant respondre a la meva pregunta. Tothom pot votar al nostre país? No. Hi ha gent que fa desenes d’anys que viu, treballa, porta els seus fills a les escoles, va als mateixos metges que nosaltres i paga els mateixos impostos o més i, com que han nascut a fora, no poden votar, sobretot perquè, ai las! No vénen dels països de l’extint imperi on “mai es posava el sol”. També hem de recordar que el meu vot, el d’un veí de Sant Cugat, val molt menys a l’hora de comptar al Parlament i al Congrés – que tenen, per cert, la mateixa llei electoral a diferència de la resta de territoris de l’estat – que el d’una veïna de Figueres, Salou i, encara menys, Tàrrega. El vot “rural” que a principis del s.XX podia tenir importància posar en valor avui està sobre representat únicament per interessos partidistes, com el de Palència o Lugo.

I hi ha un altre aspecte al que em vull referir que és la transmissió d’aquesta democràcia a la ciutadania. Tant des de l’objecte transmès com del subjecte que ho fa. En primer lloc, tant a nivell espanyol com català, i salvant honroses excepcions, s’ha convertit una campanya electoral en una gira musical, anant a roda segurament del que volen aquells partits que segurament no tenen res més a oferir que focus i merchandising. És un insult a la intel·ligència ciutadana quan els informatius es centren en aquella declaració d’un dels candidats i al voltant d’ella fan girar la crònica del dia, sense tenir en compte res del que la resta de grups han anat a explicar en les seves sortides pel territori, convertint-se així els propis mitjans en part del propi circ. Hores i hores de passejades, visites, reunions, mítings, resumides en la resposta a la declaració més o menys capriciosa del dia. Un dia més perdut, una oportunitat menys per conèixer què proposen qui es presenten a unes eleccions.

I per finalitzar, i deixant de banda la diferència entre el tractament als mitjans privats i als públics – que podrien ser una mica més valents davant les cotilles que els posen per fer el seguiment de les campanyes i, fins i tot saltar-se-les posats a saltar-se coses – com pot afrontar una campanya un partit i un candidat renunciant a participar a cap debat? Com podem, la ciutadania en primer lloc i els mitjans en segon, assumir que qui ha de donar la cara per donar compte del que ha estat el seu govern, defensar-lo i projectar-lo cap el futur, acceptar-ho sense més? No hauríem de rebel·lar-nos decididament contra una actitud tant poc democràtica? Fa tres mesos ja va passar a Catalunya i ara torna a passar a l’estat. Us donen gat per llebre, no és això manca de democràcia?

Notícies relacionades