La llista

No acabo d'entendre a què juguem en aquest país petit que vol ser gran. És evident que fa temps que al parlament hi ha una majoria d'electes que defensen el dret a escollir lliurement el nostre futur com a nació. Almenys això és el que deien en els seus programes quan es van presentar a les darreres eleccions el 2012. Fer-ho, segons el marc legislatiu espanyol, vol dir un enfrontament institucional amb l'estat. Això sí, pacífic i democràtic. Però ai las! Si es pot fer de forma ordenada i pactada millor, segons alguns dels representants del poble i, per això, què millor que fer, després del cop de porta als nostres enviats al Congrés, el tercer després de la retallada a l'estatut al Congrés i al Constitucional?, un assaig general com el 9N?

Algú devia pensar que el 9N calmaria els ànims del personal. Fins i tot els mateixos que 1 minut després van utilitzar la mateixa data per reforçar les seves sigles. A partir d'aquí tot ha estat un segon "Dragon Khan". Del 25N a Molins de Rei el president Mas ha dit el que no pensava, cosa poc adequada per algú que ha de liderar un procés polític tant important. Si vols dirigir el procés ho dius i si no també. Però això de "si però no" queda com lleig, no us sembla?. La jugada d'ERC gairebé va sortir bé i deixen en Mas fora de joc, amb l'ajuda inestimable d'Òmnium, però vet ací que no comptaven amb l'estat major de CDC, ara ja sense la càrrega d'Unió. I la clau de volta del president: la convocatòria electoral.

"La llista" del president, unitària, com es volgués dir en les setmanes anteriors a publicitar-la, ha acabat sent un "o aneu amb mi o no jugo". I per la independència el que faci falta! Almenys la bona gent d'ERC, l'ANC i Òmnium, que en aquests moments el que volen és prioritzar aquest objectiu. Peti qui peti. Fins i tot tapant-se els ulls i, en algun cas, el nas, per acompanyar en Mas i altres a aconseguir la majoria més ampla possible per construir una majoria amb la que sigui impossible no iniciar un procés independentista. I tot i així em costa tant imaginar-me a la gent d'ordre trencant les relacions institucionals existents.

Per si de cas però, i ho ha dit el cap de llista de Junts per Guanyar, el santcugatenc Raül Romeva, hi haurà dues llistes més que asseguraran una majoria, suposo, per fer un procés constituent i decidir el nostre futur. Perquè com molt bé ha dit ell, l'adversari hauria de ser qui no vol deixar que s'exerceixi aquest dret. En un nou país però m'agradaria que els pactes que es facin fossin més clars, que s'expliquin les coses de manera més clara. Per què van els tres primers a la llista que vol esdevenir majoritària? Quin paper jugaran? Es farà una assemblea constituent paral·lela o el procés el farà el nou parlament que surti de les eleccions? Perquè, si és així, a més de votar pensant en la independència potser tindran raó qui diu que s'ha de pensar també, quan votem, en  un país socialment just, econòmicament sostenible i democràticament net.

Notícies relacionades