Guanya l’aparell

Horari de màxima audiència a les televisions del país i què és el que ens ofereixen? La primera dirigent del PSOE andalús en directe al consell del partit a Andalusia... Començaven a preparar l’operació amb l’ajuda fins i tot de TVE. Tal com una obra de teatre amb un guió preestablert per un personatge sinistre. El PSOE més populista, demagog, centralista i cutre vol carregar-se al secretari general i cap de llista sense escoltar les bases, usant una treta digna d’una empresa de l’ÍBEX: Dimiteix la meitat del consell d’administració i el director general ha de plegar perquè no compta amb el favor dels accionistes.

Fa 2 anys un procés de primàries amb tres candidats va escollir Sánchez com a secretari general del nou PSOE post-Zapatero i Rubalcaba. Un PSOE que venia d’una desfeta monumental després d’una operació política en la que volia semblar 3 coses a la vegada: dreta, centre i esquerra. La gent prefereix l’original a la còpia i així els va anar als de la rosa i el puny.

El nou secretari general Pedro Sánchez, que va comptar amb el suport de molts dels que ara el tomben, va definir dues bases de la seva política: la participació de la gent en les seves decisions més importants i ser l’alternativa al PP. Ser l’alternativa al PP ho ha aconseguit, malgrat la desfeta electoral més històrica. No hi ha cap altre partit que es pugui plantejar encapçalar un govern alternatiu. A més, no només van participar les bases en l’elecció del secretari general sinó que es va plantejar primàries obertes per escollir el nou cap de llista, el candidat a presidir Espanya.

Ara, però, ser coherent, almenys en aquests dos aspectes, es castiga per part d’un sector important del partit amb la punyalada “trapera”. El que va passar aquesta setmana és similar al que va passar el 23F del 81, un cop d’estat d’un xusquero. En un partit que es proclama seriós i amb la història que el precedeix no s’hauria d’actuar de la forma que ha actuat el sector crític del PSOE. El més normal és que si hi ha divergència en una organització política, cosa d’altra banda molt saludable, es debati i en cas de persistent enfrontament es mesurin les forces per la decisió definitiva. El que tocava en aquests moments és que s’organitzés una conferència extraordinària, com ho és la situació del partit i, en cas de derrota de l’actual direcció, fer canvis al capdavant.

Aquest cap de setmana ha guanyat el PP a la reunió del Carrer Ferraz. Aquest cap de setmana ha guanyat aquella que va avisar que no podia haver independència a Catalunya perquè La Caixa és l’entitat amb més presència a Andalusia. Aquest cap de setmana ha guanyat aquell que reclamava la devolució dels extremenys que havien marxat a Catalunya si aquesta s’independitzava... aquest és el nivell de qui ha guanyat el cap de setmana. Ha guanyat aquell que va ser durant més de 20 anys el màxim dirigent socialista i que fa el que no hauria de fer un ex-president: mantenir-se al marge i donar suport cec al seu partit allà on el demanin. Tot el que és ell li deu a aquest partit, fins i tot pertànyer a diferents consells d’administració.

 

No sóc il·lús i no crec que si Pedro Sánchez hagués guanyat ens hagués anat molt millor que ara. Però el que sí se és que no guanyant, des de la nova direcció gestora, s’apostarà per l’estabilitat a l’Estat, exactament allò que volen “els poderosos”. Allò que vol l’ÍBEX 35 és que tot i sumar més suports ciutadans la socialdemocràcia i l’esquerra espanyola que el PP, la voluntat popular no guanyi. I que ni tant sols es pugui donar una mínima resposta de diàleg al conflicte institucional amb Catalunya. Estan jugant amb foc i qui ho fa acostuma a cremar-se. Aquest cap de setmana no ha guanyat la democràcia, ha guanyat l’aparell. El que dóna de menjar a la majoria de dirigents. Una vegada més.  

Notícies relacionades