Festa Major segrestada

Acaba una nova edició de la Festa Major de Sant Cugat “sense incidents remarcables”, segons els portaveus de l’equip de govern municipal. Però mentrestant a les xarxes socials hi ha una enganxada important entre el portaveu del PP i les entitats de cultura popular i tradicional al voltant de l’acusació del primer de “segrest de la festa” per part d’aquestes.

Què va passar perquè hi hagi aquesta “moguda”? Que les entitats n’estan fins a dalt de tot de la “mala gestió de l’Ajuntament”, com afirmaven en el manifest llegit davant “les autoritats” a l’aturada de l’esclat de Festa Major. Quina barra que tenen en malmetre un moment tant especial com aquest “per interessos particulars!”, segons Álvaro Benejam, portaveu del PP. També la regidora de cultura afirmà que era un mal moment per fer-ho havent canals entre aquestes i l’Ajuntament.

Jo em pregunto si el que denuncien les entitats és real o no i dono fe que ho és. Promeses incompletes, convenis no signats, canvis d’ubicació a darrera hora, etc. és el que troben les entitats de cultura popular massa sovint, unes entitats cal recordar-ho que, com altres, acompleixen una funció molt important de cohesió social alhora que tenen cura del nostre patrimoni immaterial. Què han de seguir fent? Queixant-se en la intimitat?

Quan un col·lectiu vol posar de relleu una situació injusta cal que ho faci quan més transcendència té i el moment escollit en tenia, malgrat estic segur que a elles no els feia cap gràcia “espatllar” aquest per reivindicar-se. Que és incòmode? I  tant! Però també ho és treballar en condicions massa vegades indignes com les que han d’assumir sovint. Mai he estat membre de cap d’aquestes entitats però estic molt a prop de moltes d’elles. De fet, en la nostra tasca diària reivindiquem amb fets la seva vàlua. Per això, encara que no en formi part, jo també em declaro responsable del segrest de la Festa Major!

Notícies relacionades