Esperança

Fa dos mesos parlava en aquest mateix espai d’un estat d’ànim: resignació. Avui però penso que, encara que sigui per un dia, val la pena defensar-ne un altre: esperança. 
Aquest matí t’hauràs aixecat i potser no saps si has d’anar a votar. Segurament tens molts motius per no fer-ho. Començant pel fàcil “ja s’ho faran!” fins el “tots són iguals” i passant pels més elaborats com que aquestes eleccions no van amb tu. 
Però espero que amb els propers dos paràgrafs no només et faré canviar d’opinió sinó que a més seguiràs la jornada amb una mica d’interès – i si pot ser el minut a minut que fem a elCugatenc encara millor! –. Sí, ja sé que és un rotllo que després de les eleccions del 20D ens tornin a demanar que votem. Com si fóssim nosaltres els que no haguéssim fet els deures! Però mira-t’ho d’una altra manera: després de la “primera volta” tothom ha ensenyat les seves cartes. 
Justament aquest fet és el que ens ha de donar més impuls per anar a votar i sumeu el que ha passat en la darrera setmana. S’ha esvaït el dubte sobre el final del bipartidisme. Sí, és possible acabar amb un sistema polític caduc i cansat, hereu de la transició, que cal regenerar. S’ha demostrat que hi ha alternatives polítiques, que no és veritat que tot és sempre “o blanc o negre”, que hi ha altres colors! Fins i tot els mitjans de comunicació han començat a organitzar coses diferents aquesta campanya, debats a quatre, campanyes sense blocs, cares a cares, etc.
Però és clar, pensaràs que en el nostre cas, a Catalunya, aquesta pluralitat ja la teníem feia temps i que aquí estem per altres històries. I tens part de raó. Aprofito però per recordar que a Gran Bretanya hi ha gent que ha votat per sortir de la UE per castigar les polítiques austericides pensant en donar un toc d’atenció i ara voldrien tornar a votar per canviar el vot. I això ho dic perquè hi ha qui diu que és important votar pensant en omplir les urnes de vots independentistes, encara que després allà aquests vots no serveixin per res més que per seguir confrontant una realitat existent a Catalunya i que representa un 48% amb un estat que gira l’esquena a aquesta i ho converteix en el dia de la marmota que els alimenta a uns i als altres.
Penso que és el moment de donar suport a qui no té por, a qui realment vol que les coses no segueixin igual, encara que això sigui perquè reforci el posicionament dels que a Catalunya defensen que amb aquest estat espanyol no anem enlloc. De la mateixa forma que es va omplir d’esperança les urnes en les eleccions municipals i autonòmiques demostrant que val la pena fer servir el poder de la gent, avui diumenge val la pena omplir d’esperança les urnes encara que sigui perquè mai més vagi la policia a un diari a demanar res sense ordre judicial.

Notícies relacionades