El dia sense cotxes és un rotllo

Seguint el fil de l’article que publicava la setmana passada, “transport públic una necessitat social”, avui vull parlar del Dia sense cotxes. En Miquel Margalef us explica en una crònica d’avui com s’ha valorat des de diferents àmbits aquesta celebració. A mi m’interessa més parlar del concepte, de què vol transmetre qui ho promociona.

Per a mi el dia sense cotxes és un rotllo. Així de clar. Serveix per rentar-se la cara les administracions i fer la vida més difícil a la gent un dia entre setmana. És clar que ens diran, ens diuen, que és un dia de conscienciació ciutadana però hi ha temes en què podem conscienciar la gent perquè hi ha alternativa o bé hi ha possibilitat de lluitar contra allò sobre el que volem conscienciar.

De dies (internacionals) d’alguna cosa n’hi ha centenars. Cada dia és el dia d’alguna cosa. Però no és el mateix “els dies” dedicats a una malaltia, de la qual cal prendre consciència, de forma pedagògica i que s’aprofita per recaptar fons per lluitar-hi, que portar a la gent a un carreró sense sortida un dia que a part de tallar quatre carrers (dos a Sant Cugat) no es fa res més que fotos a alcaldesses i regidors en bicicleta i s’aprofita per inaugurar algun carril bici, inconnex, o per presentar un nou servei que té a veure amb un transport sostenible.

Què guanyem fent la guitza a la gent treballadora un dia entre setmana? Que es caguin en el transport públic? Perquè de motius en tenen i molts i no serveix d’alternativa avui al vehicle privat en la majoria dels casos. En parlava la setmana passada sobre els desplaçaments entre el Vallès i el Baix Llobregat. Però algú s’imagina que el Metro del Vallès tingués en hora punta un 10% més de passatgers? O, algú de vostès ha fet servir l’autobús de Sant Cugat com a transport de debò i no com a “bus turístic”? Heu intentat anar a les escoles de Sant Cugat en bicicleta d’una forma segura? Pel centre del poble està clar que hem guanyat espai pels vianants – massa i tot perquè hi ha dies que sembla un formiguer! – però quants itineraris insegurs hi ha a la ciutat que fa temps que es demana arranjar?

Queda molt bé fer el Dia sense Cotxes, a Sant Cugat i arreu, però el que queda molt millor és executar allò amb el que t’has compromès. A la nostra ciutat hi ha un bonic Pla de Mobilitat que, en la majoria de propostes, el més calent és a l’aigüera. Us convido a visitar el Pla d’Acció Municipal (PAM 2015-2019) i valorar les propostes que hi ha en aquest sentit. Jo prometo fer-ne una valoració a finals de mandat i espero equivocar-me però no serà la millor herència de la Mercè Conesa. Hi ha massa interessos en joc.

Mentrestant anirem fent la viu-viu i, això sí, tindran la consciència tranquil·la els polítics de torn. I la ciutadania seguirà sense tenir alternatives reals i eficients al vehicle privat i patint les conseqüències, encara que només sigui un dia, del circ de qui no fa els deures però vol passar de curs. No és una qüestió de ser més o menys ecologista. Es tracta d’un problema de salut que hauria de ser prioritari per qui ens governa aquí i allà.

Notícies relacionades