La cruïlla de les CUP

Després de dos dies d’aturada informativa del nostre mitjà i de la ressaca electoral del 20D podia fer tres coses: o parlar de les festes i la seva derivada santcugatenca o reflexionar sobre les conseqüències de les eleccions espanyoles. Però avui se celebra una assemblea a la nostra comarca que, com altres vegades, serà objecte de la mirada de milers de catalans, i no catalans per cert, l’assemblea de les CUP.

I començo per aquí, perquè en les darreres setmanes hem hagut d’escoltar en boca dels xarlatans a sou que “sembla mentida que s’hagi de decidir una cosa tant important en una assemblea de tres mil persones” i jo em pregunto si aquests que diuen coses com aquesta han militat alguna vegada en algun partit o és que tenen mala fe. Perquè personalment em tranquil·litza molt que una decisió com aquesta la prengui una organització política d’una forma tant democràtica. Normalment aquestes decisions la majoria de partits les solen prendre en òrgans de direcció que en la pràctica només son escenografies d’una decisió que la prenen 3 o 4 persones. Que una assemblea no és democràtica? Ho és que prenguin la decisió un secretari general i un d’organització?.

Però anem al tema. Avui la part negociadora de l’esquerra independentista posarà a votació la proposta d’acord plantejada per Junts Pel Sí. No analitzaré les condicions d’aquest perquè ja s’ha gastat litres de tinta per defensar la proposta de la coalició guanyadora el 27S. De fet, la proposta d’acord que presenten no té massa importància, almenys jo no li veig, tenint en compte d’on venim. Dos anys d’acord de CiU amb ERC han estat descrits per aquests darrers com una enganyifa i, en el millor dels casos, d’una frustració perquè allò que es va pactar no era possible “per culpa de Madrid”. Per tant, qualsevol pacte al que es vulgui arribar ara de mesures de xoc contra la crisi, de caire social o ja no diguem de trencament d’alguns privilegis, estan abocats al fracàs.

El rovell de l’ou està en qui lidera aquest procés de trencament perquè tot el que cal fer a partir d’ara és fer passos endavant amb determinació, sense hipoteques, i amb voluntat d’eixamplar l’espai de confluència. De la mateixa forma que no es podria imposar a algú de l’esquerra independentista tampoc es pot imposar a algú de la dreta que s’ha fet independentista “a garrotades”. Les eleccions del 20D no han de ser la clau del procés nacional però van votar més d’un 70% de catalans i no sembla que Convergència estigui passant pels seus millors moments (i no crec que sigui perquè hagin votat a En Comú Podem en aquestes eleccions, oi?).

L’assemblea d’avui és un moment difícil per les CUP, sempre ho és quan has de decidir caixa o faixa, però no hauria de comportar una divisió d’aquest espai polític, el país necessita ara més que mai que les respostes des de l’esquerra, independentistes o no, estiguin més fortes que mai. Avui no sé que en sortirà de Sabadell. Les pressions han estat molt fortes, ara saben el pa que s’hi dona. Si donen suport a Artur Mas seran dolents per uns i si no seran “traïdors” al país. Jo afirmo que poden anar ben tranquils a l’assemblea i votar el que creguin perquè han estat coherents fins ara. Només dos apunts: des del 27S Junts pel Sí no ha fet cap concessió en la negociació que valgui un canvi de rumb de l’esquerra independentista i, segona, si no donen suport a l’Artur Mas, ERC no pot seguir callada en un racó de la sala i l’esquerra no independentista ha de moure fitxa.

Notícies relacionades